Bilaketa
dist.
non
lema/forma
nola
bilaketa
kategoria
Iragazkiak

Emaitzak: 3.131

2003
‎Izatez auzia mende hasieratik zetorren, eta zentralizazio ahaleginen testuinguruan, zenbait historia lan polemiko agertu ziren gaztelaniz: batetik Espainiako Real Academia de la Historia k zein J. A. Llorente erudituak, Foruen aurkako lanak idatzi zituzten, erregearen zerbitzuan; eta bestetik foru erakundeei lotutako Aranguren y Sobrado eta Novia de Salcedo modukoek euskal erakundeen apologiak70 Iztuetaren obra testuinguru horretan kokatzen da, Foruen aldeko bandoan, baina berezitasun batekin: euskaraz idatzi zuela, eta ez Espainiako botere zentralei arrapostu emateko, baizik, esan bezala, Gipuzkoa bertako herritarrei zuzenduz.
‎Izatez auzia mende hasieratik zetorren, eta zentralizazio ahaleginen testuinguruan, zenbait historia lan polemiko agertu ziren gaztelaniz: batetik Espainiako Real Academia de la Historia k zein J. A. Llorente erudituak, Foruen aurkako lanak idatzi zituzten, erregearen zerbitzuan; eta bestetik foru erakundeei lotutako Aranguren y Sobrado eta Novia de Salcedo modukoek euskal erakundeen apologiak70 Iztuetaren obra testuinguru horretan kokatzen da, Foruen aldeko bandoan, baina berezitasun batekin: euskaraz idatzi zuela, eta ez Espainiako botere zentralei arrapostu emateko, baizik, esan bezala, Gipuzkoa bertako herritarrei zuzenduz.
‎Llorente, RAH, Aranguren y Sobrado, Novia de Salcedo, eta horien polemikaz ikus, adibidez, Mañaricúa (1971).
‎Davilaren arabera (1995: 185) Iturriagak 1842an argitaratu zuen Dialogos vasco castellanos para las escuelas de primeras letras de Guipúzcoa obraz gain (eta Bujandak aipatzen dituen Iturriagaren beste zenbait obra, 1991: 124), urte bi lehenago antzeko beste irakurgai elebidun bat atera zuen Luis Astigarragak ere, Batzar Nagusien aginduz doan banatu zena Gipuzkoako eskoletan.
‎Davilaren arabera (1995: 185) Iturriagak 1842an argitaratu zuen Dialogos vasco castellanos para las escuelas de primeras letras de Guipúzcoa obraz gain (eta Bujandak aipatzen dituen Iturriagaren beste zenbait obra, 1991: 124), urte bi lehenago antzeko beste irakurgai elebidun bat atera zuen Luis Astigarragak ere, Batzar Nagusien aginduz doan banatu zena Gipuzkoako eskoletan.
‎Ez zen beste horrenbeste gertatzen erdarazko historia lanen irakurleekin. Haiengan pentsatuz Hiribarrenek prosaz idatzi zuen frantsesezko Histoire de l. Empire (nahiz argitaratu gabe geratu). Euskaraz aldiz, poesia erabili ohi zuen.
‎Gehiago dira kontzientzia historiko baten agerpen literarioak, historiografia lanak baino.96 Gauza bera esan daiteke, XIX. mendetik ugaldu ziren kantu historiko apokrifoei buruz: Garay de Monglave k 1835ean, aurkitu, zuen Altabizcarreco Cantua (Karlomagno eta euskaldunen arteko borrokez); Xahok idatzitako Anibalen kantua (1845); Francisque Michel-en Abarkaren Kantua (1859), eta Klaudio Otaegik idatziriko Beotibarko Kantua (1882). 97 Hauek guztiek oso oihartzun urria izan bide zuten herritar euskaldunen artean.
‎Leizarragak Testamentu Berria argitaratzen zuen urte berean, 1571an, beste euskaldun batek, Esteban Garibai gipuzkoarrak(), bere Compendio Historial de España liburua atera zuen. Bertan, Leizarragak idatzi zuenaz bestelako narratiba historiko bat proposatzen zen, arrakasta askoz handiagoa izango zuena.
‎Garibairen bide beretik, eta haren tesiak garatuz, beste euskal idazle batzuk euskararen eta euskaldunen inguruko apologiak idatzi zituzten: Andres Poza bizkaitarrak (De la antigua lengua, 1587), Baltasar Etxabe gipuzkoarrak (Discursos de la antigüedad de la lengua cántabra vascongada, 1607), etab. Baziren euskal foru herrialde bakarrean zentraturiko historia lanak ere, baina elementu tubalista kantabrista berberak sartzen zituztenak, adibidez, Juan Martinez Zaldibiaren Suma de cosas cantábricas y guipuzcoanas (1571). Erdarazko lan hauetan, ez zen arraroa euskarazko kantu historikoak tartekatzea, baita inoiz balada apokrifoak sartzea ere.
‎Garibairen bide beretik, eta haren tesiak garatuz, beste euskal idazle batzuk euskararen eta euskaldunen inguruko apologiak idatzi zituzten: Andres Poza bizkaitarrak (De la antigua lengua, 1587), Baltasar Etxabe gipuzkoarrak (Discursos de la antigüedad de la lengua cántabra vascongada, 1607), etab. Baziren euskal foru herrialde bakarrean zentraturiko historia lanak ere, baina elementu tubalista kantabrista berberak sartzen zituztenak, adibidez, Juan Martinez Zaldibiaren Suma de cosas cantábricas y guipuzcoanas (1571). Erdarazko lan hauetan, ez zen arraroa euskarazko kantu historikoak tartekatzea, baita inoiz balada apokrifoak sartzea ere.
‎Garibairen bide beretik, eta haren tesiak garatuz, beste euskal idazle batzuk euskararen eta euskaldunen inguruko apologiak idatzi zituzten: Andres Poza bizkaitarrak (De la antigua lengua, 1587), Baltasar Etxabe gipuzkoarrak (Discursos de la antigüedad de la lengua cántabra vascongada, 1607), etab. Baziren euskal foru herrialde bakarrean zentraturiko historia lanak ere, baina elementu tubalista kantabrista berberak sartzen zituztenak, adibidez, Juan Martinez Zaldibiaren Suma de cosas cantábricas y guipuzcoanas (1571). Erdarazko lan hauetan, ez zen arraroa euskarazko kantu historikoak tartekatzea, baita inoiz balada apokrifoak sartzea ere.
‎Erdarazko lan hauetan, ez zen arraroa euskarazko kantu historikoak tartekatzea, baita inoiz balada apokrifoak sartzea ere. Esate baterako, Garcia Fernandez Cachopinek eta Juan Iñiguez Ibarguenek elkarlanean idatzitako Crónica General Española y Sumaria de la Casa Vizcaina obran (1588), Leloren kantu faltsua agertu zuten, euskaldunen eta erromatarren arteko gerrak kontatzen zituena. Hola, XVI. mende amaieratik euskaldunen gaineko ikuspegi historiko berri bat agertu zen, Leizarragak proposatzen zuenetik arras desberdina.
‎Eta Sarako lapurtar eskolakoen artean ez ezik Iparralde osoan, ikuspegi historiko hori agertzen zaigu. Adibidez, Zuberoako Ivan Tartasek, bere Onsa hilceco bidia obraren hitzaurrean, hola eskaintzen zion liburua Valentin de Domesaing zuberotar noblearen ondorengo bati:
‎–Ezta hil oraino Valentin de Domesaing, de Moneins, Iaun handy, Capitain çuhur, coraios haren memoria actione ederric, eta sainduric eguindu harc ere, Charles Françiaco erregue içen hartaco bederatçu garrenaren pian, eliça saindiaren, bere resumaren, bere erreguiaren, bere herriaren alde eta favoretan, eresiaren, eta huguenauten [protestanteen] contra? 25
‎–Ezta hil oraino Valentin de Domesaing, de Moneins, Iaun handy, Capitain çuhur, coraios haren memoria actione ederric, eta sainduric eguindu harc ere, Charles Françiaco erregue içen hartaco bederatçu garrenaren pian, eliça saindiaren, bere resumaren, bere erreguiaren, bere herriaren alde eta favoretan, eresiaren, eta huguenauten [protestanteen] contra? 25
‎Belaren obra ez zen argitaratu, baina Jean Baptiste Sanadon ek() abiapuntutzat hartu zuen bere obra itxuraz erudituagoa egiteko: Essai sur la noblesse des basques, pour servir d, introduction à l. Histoire générale de ces Peuples (1785ean argitaratua). Lan honek ere Iparraldeko nobleen estatusa euskal mitoen bidez defendatzen zuen, baina bide batez, tituluan esaten zen bezala, euskaldunen historia orokor baten sarrera izan nahi zuen (mugaren bi aldeak hartuz).
‎7 Ikus Etxebarriak (2002) euskarazko narratiba zientifikoaz egiten duen periodizazioa, baita epeketa horri Altonagak, laster argitaratuko duen lan batean (2002), egiten dizkion ñabardurak ere. 8 Euskal historiografiaz, hizkuntza desberdinetan, ikus AA (1989), Agirreazkuenaga (1992), Estornés Lasa (1985), García de Cortázar Montero (1983), Goyhenetce (1993), Larrañaga (1996), López Atxurra (1989), Mañaricúa (1971), Montero (1992), Sánchez Prieto (1993), etab.
‎XV. mende hasieran, Gartzia Lopez Orreagaren kronika osorik Nafarroan zentratu zen, baina ohi bezala soilik bertako erregeengan. Gai bera hartu zuen Karlos Vianako Printzeak, 1454an Crónica de los reyes de Navarra idaztean. Eta garai beretsuan Bizkaian, bertako aurreneko historia lanak agertu ziren:
‎XV. mende hasieran, Gartzia Lopez Orreagaren kronika osorik Nafarroan zentratu zen, baina ohi bezala soilik bertako erregeengan. Gai bera hartu zuen Karlos Vianako Printzeak, 1454an Crónica de los reyes de Navarra idaztean. Eta garai beretsuan Bizkaian, bertako aurreneko historia lanak agertu ziren:
‎Eta garai beretsuan Bizkaian, bertako aurreneko historia lanak agertu ziren: Anales Breves de Vizcaya anonimoa, eta Lope Gartzia Salazar banderizoaren Crónica de Vizcaya (1454) eta Bienandanzas e fortunas() 11.
‎Eta garai beretsuan Bizkaian, bertako aurreneko historia lanak agertu ziren: Anales Breves de Vizcaya anonimoa, eta Lope Gartzia Salazar banderizoaren Crónica de Vizcaya (1454) eta Bienandanzas e fortunas() 11.
‎Gasteizi buruz, badira adibideak ere (Anton, 1991), San Julian eta Santa Basilisa kofradiei lotuta, menu desberdinak geratu dira haiek egindako otorduetaz; haietako batean, ±24 pertsonatarako agertzen dira aipaturik: «[?] 1568.ean[?] orejoi 5 libra, 24 laranja, azukre 4 libra, 4 tartas reales de guinadas [gindak?], azkenbururako 6 x 12 batidillo, gereziak, 8 libra konfitura eta gereziak[?]». Erlijio ospakizunen artean, 1623ko ekainaren 3an Gasteizko Zapatarien kaleko 3 auzoak (vecindad) egindako janarian besteak beste agertzen ziren aipaturik:
‎[?] Mas quatro libras y media de orejones a dos rreales, que son nueve rreales. Mas quatro libras de azúcar a dos rreales menos quarto, que monta siete rrelaes y medio[?] seis libras de pasas[?] tres libras y media de almendras[?], mostaza y miel[?], clavo y de especias dos onzas[?], canela[?], pimienta[?], azafran[?], naranjas[?].
‎[?] Mas quatro libras y media de orejones a dos rreales, que son nueve rreales. Mas quatro libras de azúcar a dos rreales menos quarto, que monta siete rrelaes y medio[?] seis libras de pasas[?] tres libras y media de almendras[?], mostaza y miel[?], clavo y de especias dos onzas[?], canela[?], pimienta[?], azafran[?], naranjas[?].
‎[?] Mas quatro libras y media de orejones a dos rreales, que son nueve rreales. Mas quatro libras de azúcar a dos rreales menos quarto, que monta siete rrelaes y medio[?] seis libras de pasas[?] tres libras y media de almendras[?], mostaza y miel[?], clavo y de especias dos onzas[?], canela[?], pimienta[?], azafran[?], naranjas[?].
‎[?] Mas quatro libras y media de orejones a dos rreales, que son nueve rreales. Mas quatro libras de azúcar a dos rreales menos quarto, que monta siete rrelaes y medio[?] seis libras de pasas[?] tres libras y media de almendras[?], mostaza y miel[?], clavo y de especias dos onzas[?], canela[?], pimienta[?], azafran[?], naranjas[?].
‎[?] Mas quatro libras y media de orejones a dos rreales, que son nueve rreales. Mas quatro libras de azúcar a dos rreales menos quarto, que monta siete rrelaes y medio[?] seis libras de pasas[?] tres libras y media de almendras[?], mostaza y miel[?], clavo y de especias dos onzas[?], canela[?], pimienta[?], azafran[?], naranjas[?].
‎Dulantziko apaizen kofradiak Irailaren 9an (Santa Isabel eguna), 1696an «que para ese día[?] tres cuartas de pan; frutas, especies acostumbradas[?] y más la fricachea para el desayuno con la fruta acostumbrada».
‎Fama handia zuten baita ere Gasteizeko ostatuek, merkeak zirelako eta janari ona ematen zutelako. Gatzaren industria ere aipagarria da, Landazurik eta Romarartek 1798an egindako Obras historicas sobre la Provincia de Alava liburuan (Anton, 1991), agertzen denez, Añanako Gesaltzan eta Buradongo Gatzagan produzitua (diotenez, produkzioa jaitsi egin bazen ere ordurako).
‎21Manzanos Arreal (1995); eta testamentuetan: Teresa Rotaeta eta Joseph Furundarenaren testamentua 1741ekoa, Cristobal Domingo de Zaldos eskribauak egina, Prot. 595; Maria de Larena eta Pedro de Santa Maria y Mendozaren testamentua 1740an egina, Joaquin Gonzalez de Echevarri eskribauak egina, Prot.
‎Teresa Rotaeta eta Joseph Furundarenaren testamentua 1741ekoa, Cristobal Domingo de Zaldos eskribauak egina, Prot. 595; Maria de Larena eta Pedro de Santa Maria y Mendozaren testamentua 1740an egina, Joaquin Gonzalez de Echevarri eskribauak egina, Prot. 773 22Manzanos Arreal (1995).
‎Teresa Rotaeta eta Joseph Furundarenaren testamentua 1741ekoa, Cristobal Domingo de Zaldos eskribauak egina, Prot. 595; Maria de Larena eta Pedro de Santa Maria y Mendozaren testamentua 1740an egina, Joaquin Gonzalez de Echevarri eskribauak egina, Prot. 773 22Manzanos Arreal (1995).
‎Teresa Rotaeta eta Joseph Furundarenaren testamentua 1741ekoa, Cristobal Domingo de Zaldos eskribauak egina, Prot. 595; Maria de Larena eta Pedro de Santa Maria y Mendozaren testamentua 1740an egina, Joaquin Gonzalez de Echevarri eskribauak egina, Prot. 773 22Manzanos Arreal (1995).
‎24 Notas sobre las Ordenanzas de confiteros de 1765.
‎24 Notas sobre las Ordenanzas de confiteros de 1765.
‎25 Notas sobre las ordenanzas de confiteros de 1765eta 1791ko ordenantzak kasu.
‎25 Notas sobre las ordenanzas de confiteros de 1765eta 1791ko ordenantzak kasu.
‎27 Teresa Rotaeta eta Joseph Furundarenaren testamentua 1741ekoa, Cristobal Domingo de Zaldos eskribauak egina, Prot. 595; Maria de Larena eta Pedro de Santa Maria y Mendozaren testamentua 1740an egina, Joaquin Gonzalez de Echevarri eskribauak egina, Prot.
‎27 Teresa Rotaeta eta Joseph Furundarenaren testamentua 1741ekoa, Cristobal Domingo de Zaldos eskribauak egina, Prot. 595; Maria de Larena eta Pedro de Santa Maria y Mendozaren testamentua 1740an egina, Joaquin Gonzalez de Echevarri eskribauak egina, Prot. 773 28 Notas sobre las ordenanzas de confiteros de 1765.
‎27 Teresa Rotaeta eta Joseph Furundarenaren testamentua 1741ekoa, Cristobal Domingo de Zaldos eskribauak egina, Prot. 595; Maria de Larena eta Pedro de Santa Maria y Mendozaren testamentua 1740an egina, Joaquin Gonzalez de Echevarri eskribauak egina, Prot. 773 28 Notas sobre las ordenanzas de confiteros de 1765.
‎27 Teresa Rotaeta eta Joseph Furundarenaren testamentua 1741ekoa, Cristobal Domingo de Zaldos eskribauak egina, Prot. 595; Maria de Larena eta Pedro de Santa Maria y Mendozaren testamentua 1740an egina, Joaquin Gonzalez de Echevarri eskribauak egina, Prot. 773 28 Notas sobre las ordenanzas de confiteros de 1765.
‎595; Maria de Larena eta Pedro de Santa Maria y Mendozaren testamentua 1740an egina, Joaquin Gonzalez de Echevarri eskribauak egina, Prot. 773 28 Notas sobre las ordenanzas de confiteros de 1765.
‎595; Maria de Larena eta Pedro de Santa Maria y Mendozaren testamentua 1740an egina, Joaquin Gonzalez de Echevarri eskribauak egina, Prot. 773 28 Notas sobre las ordenanzas de confiteros de 1765.
‎29 Notas sobre las Ordenanzas de confiteros de 1765.
‎29 Notas sobre las Ordenanzas de confiteros de 1765.
‎Gozogileen ordenantzei buruz Diputatu Generalak 1765ean egindako oharretan32, agertzen zaigu Gozogileen hermandadeak (testuan «Hermanidad de confiteros» bezala datorrena), junta egin ondoren, eskatzen ziola prokuradore sindikoari, jalea kaxak, kontserbak eta intxaur alkortzatuak33 egiten zituzten gozogile ez ziren partikularrei bisitak egitea haien etxeetan kalitatea kontrolatzeko. Aurrez, dagoeneko, 1753.ean egina zeukaten eskakizuna, baina ukatu egin zitzaien.
‎31 Ordenanzas con que se Gobierna la Real Junta y Casa de Misericordia, 1778.
‎Notas sobre las Ordenanzas de confiteros en 1765.
‎soilik bi aldiz urtean, martxoan eta uztailean, gozogile ez ziren auzokoen askatasunak ez gutxitzeko (eta fabrikazioa egiten jarrai zezaten lasaiki), fraudeak egiten ziren ikusiz. Bisita hau orduan egingo zutenak, prokuradorea, diputatu bat (udalak aukeratua), fiel de medidas delakoa eta otro acompañado ziren, bi veedoresekin batera, hau gutziau egiten zelarik, ikuskaketak partzialak izan ez zitezen edo ikuskatzaileak sobornatuak.
‎Bisiten ostean fiel de medidas deituak txostena ematen zion hiriari, delitua bazegoen penatua izan zedin36 Gainera bisita errepikatu egin zitekeen, komenigarria zela ikusiz gero.
‎40Ohar bezala esan dezakegu, atal honetan Udal Ordenantzetan eta erabilitako dokumentuetan aurkiturtako informazio zuzena erabili dugula. Dena de , suposa daiteke goian aipatutako zenbait produktu ere egingo zirela.
‎arruntenak eta luxuzkoak, jakina denez. Arruntenak Talavera de la Reina koak izaten ziren eta, berriz, Alemania eta Holandatik luxuzkoak. Luxuzko produktuen artean Txinako portzelana zeukaten ere inoiz.
‎a) 1740.eko ekainaren 30ean Joaquin González Etxebarria eskribauak Maria Larena hiltzean haren eta bere senarraren, Pedro de Santa Maria y Mendozaren, ondasunen inbentarioa egin eta jaso zuen: gozogile honek 288.241 erreal eta 16 velloneko marabediak zituen baina 117.196 erreal eta 38 velloneko marabediko zorra zuenez, fortuna 172.000 errealekoa zen.
‎b) Aurrrekoa bezain aberatsa eta zehatza ez den arren, interesgarria da baita ere, 1741 urtean Cristobal Domingo de Zaldos eskribauak Teresa Rotaeta eta Joseph Furundarena senar emazte txokolategileen ondasun inbentarioa egin zuen (senarrak esandakoaren arabera): ondarea 3.000 errealekoa izanik.
‎Konfiteroena oso gremio garrantzitsua zen Gasteizen XVIII. mendean, pertsonaia dirudunenen artean zeuden (hiriko artisaurik aberatsenak ziren), gizartearen goi mailara ere iritsiz eta merkatari bihurtuz (Pedro de Santa María y Mendoza kasu).
‎Irailean eta azaroan ere, helburu berdinarekin partikularren etxeak bisitatuko ziren, baina baita konfiteroenak (gozogileenak) ere. Bisita honetan, udaletxeko lau kideak (prokuradorea, diputatua edo juez de oficios bat eta zin egindako maisu bat, auzokoa edo kanpokoa izan zitekeena35), eta hauekin batera bipersonas inteligentes (maestro examinador izenekoa eta otro que no lo sea, hots, partikular bat); eztabaida egonez gero prokuradoreak hiriz kanpokoa zen hirugarren bat izenda zezakeen.
‎Londresen, eliz gizonak Covent Garden eko Cocoa Treen biltzen zirela dakigu, eta baita: «Muchos hombres de negocios frecuentaban el Lloyd' s Coffee House, que con el tiempo dejó de vender café para convertirse en la agencia de seguros más importante del mundo, así como en un gran banco». (Ritche, 1988: 164).
‎Londresen, eliz gizonak Covent Garden eko Cocoa Treen biltzen zirela dakigu, eta baita: «Muchos hombres de negocios frecuentaban el Lloyd' s Coffee House, que con el tiempo dejó de vender café para convertirse en la agencia de seguros más importante del mundo, así como en un gran banco». (Ritche, 1988: 164).
‎Contratada hecha por los jefes de la Real Cocina de Boca de su Majestad, en septiembre del año de 1761 Antonio Catalán, Juan Tremonilley, Mateo Herbe, jefes de la Cocina de Boca de la Real Casa, decimos que nos obligamos a servir a su Majestad y altezas el número de platos de vianda que aquí se expresarán: [?] 1.a) Comida del Rey, Nuestro Señor:
‎Contratada hecha por los jefes de la Real Cocina de Boca de su Majestad, en septiembre del año de 1761 Antonio Catalán, Juan Tremonilley, Mateo Herbe, jefes de la Cocina de Boca de la Real Casa, decimos que nos obligamos a servir a su Majestad y altezas el número de platos de vianda que aquí se expresarán: [?] 1.a) Comida del Rey, Nuestro Señor:
‎Contratada hecha por los jefes de la Real Cocina de Boca de su Majestad, en septiembre del año de 1761 Antonio Catalán, Juan Tremonilley, Mateo Herbe, jefes de la Cocina de Boca de la Real Casa, decimos que nos obligamos a servir a su Majestad y altezas el número de platos de vianda que aquí se expresarán: [?] 1.a) Comida del Rey, Nuestro Señor:
‎Contratada hecha por los jefes de la Real Cocina de Boca de su Majestad, en septiembre del año de 1761 Antonio Catalán, Juan Tremonilley, Mateo Herbe, jefes de la Cocina de Boca de la Real Casa, decimos que nos obligamos a servir a su Majestad y altezas el número de platos de vianda que aquí se expresarán: [?] 1.a) Comida del Rey, Nuestro Señor:
‎Contratada hecha por los jefes de la Real Cocina de Boca de su Majestad, en septiembre del año de 1761 Antonio Catalán, Juan Tremonilley, Mateo Herbe, jefes de la Cocina de Boca de la Real Casa, decimos que nos obligamos a servir a su Majestad y altezas el número de platos de vianda que aquí se expresarán: [?] 1.a) Comida del Rey, Nuestro Señor:
‎Contratada hecha por los jefes de la Real Cocina de Boca de su Majestad, en septiembre del año de 1761 Antonio Catalán, Juan Tremonilley, Mateo Herbe, jefes de la Cocina de Boca de la Real Casa, decimos que nos obligamos a servir a su Majestad y altezas el número de platos de vianda que aquí se expresarán: [?] 1.a) Comida del Rey, Nuestro Señor:
‎Contratada hecha por los jefes de la Real Cocina de Boca de su Majestad, en septiembre del año de 1761 Antonio Catalán, Juan Tremonilley, Mateo Herbe, jefes de la Cocina de Boca de la Real Casa, decimos que nos obligamos a servir a su Majestad y altezas el número de platos de vianda que aquí se expresarán: [?] 1.a) Comida del Rey, Nuestro Señor:
‎Contratada hecha por los jefes de la Real Cocina de Boca de su Majestad, en septiembre del año de 1761 Antonio Catalán, Juan Tremonilley, Mateo Herbe, jefes de la Cocina de Boca de la Real Casa, decimos que nos obligamos a servir a su Majestad y altezas el número de platos de vianda que aquí se expresarán: [?] 1.a) Comida del Rey, Nuestro Señor:
‎Contratada hecha por los jefes de la Real Cocina de Boca de su Majestad, en septiembre del año de 1761 Antonio Catalán, Juan Tremonilley, Mateo Herbe, jefes de la Cocina de Boca de la Real Casa, decimos que nos obligamos a servir a su Majestad y altezas el número de platos de vianda que aquí se expresarán: [?] 1.a) Comida del Rey, Nuestro Señor:
‎entradas[?] Dos asados[?] Cuatro postres: uno de cangrejos cocidos. Uno de tortas de guindas.
‎uno de cangrejos cocidos. Uno de tortas de guindas. Uno de arteletes de higadillos de pollas.
‎uno de cangrejos cocidos. Uno de tortas de guindas. Uno de arteletes de higadillos de pollas.
‎Uno de tortas de guindas. Uno de arteletes de higadillos de pollas. Uno de buñuelos en serpiente.
‎Uno de tortas de guindas. Uno de arteletes de higadillos de pollas. Uno de buñuelos en serpiente.
‎Uno de tortas de guindas. Uno de arteletes de higadillos de pollas. Uno de buñuelos en serpiente.
‎Uno de arteletes de higadillos de pollas. Uno de buñuelos en serpiente.
‎b) Cena de Su Majestad: Tres sopas[?] Ocho trincheros[?] Una entrada[?] Dos asados[?] Tres postres:
‎Tres sopas[?] Ocho trincheros[?] Una entrada[?] Dos asados[?] Tres postres: Unos de tartaletas de conserva. Uno de rosquillas de pasta Flora.
‎Tres sopas[?] Ocho trincheros[?] Una entrada[?] Dos asados[?] Tres postres: Unos de tartaletas de conserva. Uno de rosquillas de pasta Flora.
‎Unos de tartaletas de conserva. Uno de rosquillas de pasta Flora. Uno de huevos frescos.
‎Unos de tartaletas de conserva. Uno de rosquillas de pasta Flora. Uno de huevos frescos.
‎Uno de rosquillas de pasta Flora. Uno de huevos frescos.
‎2.a) Comida de los Serenísimos Señores Príncipe e Infante Don Gabriel: Dos sopas[?] Cuatro trincheros[?] Una entrada[?] Un asado[?] Dos postres:
‎Dos sopas[?] Cuatro trincheros[?] Una entrada[?] Un asado[?] Dos postres: Uno de tartaleta de crema. Uno de salchichón de Bolonia.
‎Dos sopas[?] Cuatro trincheros[?] Una entrada[?] Un asado[?] Dos postres: Uno de tartaleta de crema. Uno de salchichón de Bolonia.
‎Uno de tartaleta de crema. Uno de salchichón de Bolonia.
‎Uno de tartaleta de crema. Uno de salchichón de Bolonia.
‎dos sopas[?] Cuatro trincheros[?] Un asado[?] Un postre: Uno de servillantinas de albericoques.
‎dos sopas[?] Cuatro trincheros[?] Un asado[?] Un postre: Uno de servillantinas de albericoques.
‎3.a) Comida de los Serenísimos Infantes Don Antonio y Don Francisco Xavier: Una sopa[?] Una entrada[?] Dos trincheros[?] Un asado[?] Un postre:
‎Una sopa[?] Una entrada[?] Dos trincheros[?] Un asado[?] Un postre: Uno de bizcocho de anís.
‎Una sopa[?] Una entrada[?] Dos trincheros[?] Un asado[?] Un postre: Uno de bizcocho de anís.
‎b) Una sopa[?], Un asado[?] Un postre: Uno de hojaldres.
‎4.a) Comida de las Serenísimas Señoras Infantas Doña María Josepha y Doña María Luisa: Dos sopas[?] Dos trincheros[?] Dos entradas[?] Un asado[?] Un postre:
‎Dos sopas[?] Dos trincheros[?] Dos entradas[?] Un asado[?] Un postre: Uno de pósitos de amor.
‎Dos sopas[?] Dos trincheros[?] Dos entradas[?] Un asado[?] Un postre: Uno de pósitos de amor.
‎Una sopa[?] Una entrada[?] Un asado[?] Un postre: Uno de tartaletas de guindas.
‎Una sopa[?] Una entrada[?] Un asado[?] Un postre: Uno de tartaletas de guindas.
‎Nota: Las referidas viandas, o sus equivalentes, nos ofrecemos a servir diariamente los géneros según los tiempos y ocasiones, sin poder aumentar nin aminorar el número de platos con ningún pretexto, a menos que tengamos orden de los señores Mayordomo Mayor de semana o Controlador general.
‎Nota: Las referidas viandas, o sus equivalentes, nos ofrecemos a servir diariamente los géneros según los tiempos y ocasiones, sin poder aumentar nin aminorar el número de platos con ningún pretexto, a menos que tengamos orden de los señores Mayordomo Mayor de semana o Controlador general.
‎Nota: Las referidas viandas, o sus equivalentes, nos ofrecemos a servir diariamente los géneros según los tiempos y ocasiones, sin poder aumentar nin aminorar el número de platos con ningún pretexto, a menos que tengamos orden de los señores Mayordomo Mayor de semana o Controlador general.
‎Por las referidas viandas se nos ha de satisfacer diariamente 2.309 reales de vellón, en esta forma:
Emaitza gehiago eskuratzen...
Loading...
Aldaerak
de 3.125 (20,57)
DE 6 (0,04)
Lehen forma
de 3.125 (20,57)
DE 6 (0,04)
Argitaratzailea
Konbinazioak (2 lema)
de la 390 (2,57)
de su 55 (0,36)
de Espainia 31 (0,20)
de unatu 31 (0,20)
de un 29 (0,19)
de Tolosa 26 (0,17)
de Hernani 18 (0,12)
de haro 18 (0,12)
de heste 17 (0,11)
de Rivera 15 (0,10)
de Bengoa 14 (0,09)
de Salazar 14 (0,09)
de Velasco 14 (0,09)
de Zarate 14 (0,09)
de lar 14 (0,09)
de Luzuriaga 10 (0,07)
de Alda 8 (0,05)
de Euskadi 8 (0,05)
de Francisco 8 (0,05)
de Madril 8 (0,05)
de Pinedo 8 (0,05)
de Gernika 7 (0,05)
de Gongora 7 (0,05)
de San 7 (0,05)
de Tirapu 7 (0,05)
de Urbina 7 (0,05)
de dios 7 (0,05)
de historia 7 (0,05)
de l 7 (0,05)
de santa 7 (0,05)
de Eibar 6 (0,04)
de Durana 5 (0,03)
de asalto 5 (0,03)
de lo 5 (0,03)
de Abaurrea 4 (0,03)
de Bilbao 4 (0,03)
de Trabakua 4 (0,03)
de euskal 4 (0,03)
de mi 4 (0,03)
de no 4 (0,03)
de oro 4 (0,03)
de urruti 4 (0,03)
de Aran 3 (0,02)
de Aranburu 3 (0,02)
de Arteaga 3 (0,02)
de Baztan 3 (0,02)
de Durango 3 (0,02)
de Einstein 3 (0,02)
de Franco 3 (0,02)
de Iriarte 3 (0,02)
de León 3 (0,02)
de Nîmes 3 (0,02)
de Roland 3 (0,02)
de Sevilla 3 (0,02)
de Stalin 3 (0,02)
de autor 3 (0,02)
de el 3 (0,02)
de pa 3 (0,02)
de pan 3 (0,02)
de tan 3 (0,02)
de Agirre 2 (0,01)
de Alfredo 2 (0,01)
de Aranguren 2 (0,01)
de Azpeitia 2 (0,01)
de Balmaseda 2 (0,01)
de Donostia 2 (0,01)
de Hierro 2 (0,01)
de I. 2 (0,01)
de Israel 2 (0,01)
de Jauregiondo 2 (0,01)
de José 2 (0,01)
de La 2 (0,01)
de Larena 2 (0,01)
de Marianak 2 (0,01)
de Markina 2 (0,01)
de Moraza 2 (0,01)
de Oñate 2 (0,01)
de Oñati 2 (0,01)
de Poza 2 (0,01)
de Quiroga 2 (0,01)
de Rey 2 (0,01)
de Salcedo 2 (0,01)
de Santiago 2 (0,01)
de Urreta 2 (0,01)
de Zabala 2 (0,01)
de Zikuñaga 2 (0,01)
de a 2 (0,01)
de batalla 2 (0,01)
de don 2 (0,01)
de falange 2 (0,01)
de gloria 2 (0,01)
de medio 2 (0,01)
de paro 2 (0,01)
DE LAS 1 (0,01)
Konbinazioak (3 lema)
de la historia 8 (0,05)
de la villa 8 (0,05)
de l ' 6 (0,04)
de Durana Ortiz 5 (0,03)
de Euskadi en 4 (0,03)
de euskal Herria 4 (0,03)
de la Segunda 4 (0,03)
de la zona 4 (0,03)
de Aran y 3 (0,02)
de Baztan libro 3 (0,02)
de Espainia y 3 (0,02)
de la batalla 3 (0,02)
de la granja 3 (0,02)
de la Guardia 3 (0,02)
de la patria 3 (0,02)
de la Reala 3 (0,02)
de lo de 3 (0,02)
de Rivera diktadura 3 (0,02)
de santa Maria 3 (0,02)
de Abaurrea gutun 2 (0,01)
de Alfredo Espinosa 2 (0,01)
de dios e 2 (0,01)
de don Pedro 2 (0,01)
de Eibar y 2 (0,01)
de Einstein liburu 2 (0,01)
de Espainia bilduma 2 (0,01)
de Gongora y 2 (0,01)
de haro y 2 (0,01)
de Hernani familia 2 (0,01)
de Jauregiondo Lizarra 2 (0,01)
de la plat 2 (0,01)
de lar egin 2 (0,01)
de Moraza y 2 (0,01)
de San Sebastian 2 (0,01)
de santa Lucia 2 (0,01)
de un pueblo 2 (0,01)
de unatu man 2 (0,01)
de Abaurrea Peru 1 (0,01)
de Agirre de 1 (0,01)
de asalto a 1 (0,01)
de asalto bezala 1 (0,01)
de autor faltzestar 1 (0,01)
de batalla o 1 (0,01)
de Bengoa antzeko 1 (0,01)
de Bengoa bera 1 (0,01)
de Bengoa hainbeste 1 (0,01)
de Bengoa iruzkindu 1 (0,01)
de Bengoa Madril 1 (0,01)
de Bengoa mende 1 (0,01)
de Bengoa mintzatu 1 (0,01)
de Bengoa uste 1 (0,01)
de Bilbao a 1 (0,01)
de dios hiri 1 (0,01)
de dios ospitale 1 (0,01)
de Eibar izeneko 1 (0,01)
de el Camino 1 (0,01)
de Espainia en 1 (0,01)
de Espainia es 1 (0,01)
de Espainia izeneko 1 (0,01)
de Espainia la 1 (0,01)
de Espainia liburu 1 (0,01)
de Espainia pose 1 (0,01)
de falange espainol 1 (0,01)
de falange y 1 (0,01)
de Francisco Eibar 1 (0,01)
de Francisco hil 1 (0,01)
de Francisco Jimenez 1 (0,01)
de Francisco Tolosa 1 (0,01)
de Gernika al 1 (0,01)
de Gernika liburu 1 (0,01)
de gloria el 1 (0,01)
de gloria han 1 (0,01)
de Gongora idatzi 1 (0,01)
de Gongora jakin 1 (0,01)
de Gongora proposatu 1 (0,01)
de Gongora testu 1 (0,01)
de haro no 1 (0,01)
de haro sobre 1 (0,01)
de Hernani a 1 (0,01)
de Hernani estudio 1 (0,01)
de Hernani familiako 1 (0,01)
de Hernani Juan 1 (0,01)
de Hernani merkatari 1 (0,01)
de Hernani s.a. 1 (0,01)
de Hernani seme 1 (0,01)
de heste gremio 1 (0,01)
de heste libro 1 (0,01)
de heste morfema 1 (0,01)
de historia de 1 (0,01)
de historia patria 1 (0,01)
de I. Pagola 1 (0,01)
de Iriarte Indiak 1 (0,01)
de Iriarte Uharte 1 (0,01)
de Israel no 1 (0,01)
de José Díaz 1 (0,01)
de la Argentina 1 (0,01)
de la bala 1 (0,01)
de la base 1 (0,01)
de la Cas 1 (0,01)
de la CNT 1 (0,01)
de la dorre 1 (0,01)
de la duda 1 (0,01)
de la etapa 1 (0,01)
de La falange 1 (0,01)
de la falda 1 (0,01)
de la galera 1 (0,01)
de la Guerra 1 (0,01)
de la Iberia 1 (0,01)
de la Iglesias 1 (0,01)
de la II. 1 (0,01)
de la IV 1 (0,01)
de la madura 1 (0,01)
de la manta 1 (0,01)
de la mata 1 (0,01)
de la memoria 1 (0,01)
de la obra 1 (0,01)
de la OTA 1 (0,01)
de la pa 1 (0,01)
de la par 1 (0,01)
de la patronal 1 (0,01)
de la Peña 1 (0,01)
de la pintura 1 (0,01)
de la PLA 1 (0,01)
de la plantilla 1 (0,01)
de La plat 1 (0,01)
de la plaza 1 (0,01)
de la saldu 1 (0,01)
de la santa 1 (0,01)
de la sibilante 1 (0,01)
de la tirania 1 (0,01)
de lar aburu 1 (0,01)
de lar ardurape 1 (0,01)
de lar hau 1 (0,01)
de lar historialari 1 (0,01)
de lar istorio 1 (0,01)
de lar Linz 1 (0,01)
de León con 1 (0,01)
de León e 1 (0,01)
de Marianak bera 1 (0,01)
de Marianak historia 1 (0,01)
de Markina a 1 (0,01)
de no lo 1 (0,01)
de Oñate zilargin 1 (0,01)
de Oñati arteko 1 (0,01)
de Oñati ukan 1 (0,01)
de pa de 1 (0,01)
de pa firme 1 (0,01)
de pa y 1 (0,01)
de pan e 1 (0,01)
de pan y 1 (0,01)
de paro igual 1 (0,01)
de Pinedo ekonomia 1 (0,01)
de Pinedo esan 1 (0,01)
de Pinedo uste 1 (0,01)
de Poza lizentziatu 1 (0,01)
de Quiroga idatzi 1 (0,01)
de Rivera arreba 1 (0,01)
de Rivera estatu 1 (0,01)
de Rivera ez 1 (0,01)
de Rivera fundatu 1 (0,01)
de Rivera gorte 1 (0,01)
de Rivera jeneral 1 (0,01)
de Rivera Teresa 1 (0,01)
de Roland famatu 1 (0,01)
de Roland sortu 1 (0,01)
de Salazar behe 1 (0,01)
de Salazar beste 1 (0,01)
de Salazar Bizkaia 1 (0,01)
de Salazar idatzi 1 (0,01)
de Salazar interes 1 (0,01)
de Salazar lan 1 (0,01)
de Salcedo moduko 1 (0,01)
de San Salvador 1 (0,01)
de San Zoilo 1 (0,01)
de Santiago y 1 (0,01)
de Sevilla y 1 (0,01)
de Stalin sobre 1 (0,01)
de su fronte 1 (0,01)
de su inteligente 1 (0,01)
de su oro 1 (0,01)
de su paradero 1 (0,01)
de su sistema 1 (0,01)
de tan noble 1 (0,01)
de Tirapu Gares 1 (0,01)
de Tirapu herrikide 1 (0,01)
de Tirapu iloba 1 (0,01)
de Tirapu XVII. 1 (0,01)
de Tolosa federazio 1 (0,01)
de un estilo 1 (0,01)
de un modelo 1 (0,01)
de un niño 1 (0,01)
de un peso 1 (0,01)
de un posible 1 (0,01)
de un solo 1 (0,01)
de unatu dorre 1 (0,01)
de unatu Europa 1 (0,01)
de unatu forma 1 (0,01)
de unatu literatura 1 (0,01)
de unatu min 1 (0,01)
de unatu parte 1 (0,01)
de unatu patria 1 (0,01)
de unatu poesia 1 (0,01)
de Urbina zehazki 1 (0,01)
de Urreta y 1 (0,01)
de urruti azken 1 (0,01)
de urruti Iruñea 1 (0,01)
de urruti laburtu 1 (0,01)
de Velasco jada 1 (0,01)
de Velasco lehen 1 (0,01)
de Velasco teniente 1 (0,01)
de Zabala a 1 (0,01)
de Zarate arabar 1 (0,01)
de Zarate kontulari 1 (0,01)
de Zarate tradizionalista 1 (0,01)
Urtea

Bilaketarako laguntza: adibideak

Oinarrizko galderak
katu "katu" lema duten agerpen guztiak bilatu
!katuaren "katuaren" formaren agerpenak bilatu
katu* "katu" hasiera duten lema guztiak bilatzen ditu
!katu* "katu" hasiera duten forma guztiak bilatzen ditu
*ganatu "ganatu" bukaera duten lema guztiak bilatzen ditu
!*ganatu "ganatu" bukaera duten forma guztiak bilatzen ditu
katu + handi "katu" eta "handi" lemak jarraian bilatu
katu + !handia "katu" lema eta "handia" forma jarraian bilatu
Distantziak
katu +3 handi "katu" eta "handi" lemak 3 elementuetako distantzian bilatu
katu +2 !handia "katu" lema eta "handia" forma 2 elementuetako distantzian bilatu
katu +2 !handi* "katu" lema eta "handi"z hasten diren formak 2 elementuetako distantzian bilatu
Formen konbinazioa desberdinak
bero + handi | asko "bero" lema eta jarraian "handi" edo "asko" lemak bilatu
bero +2 !handi* | !asko* "bero" lema eta jarraian "handi"z edo "asko"z hasten diren formak
!bero + handi|asko|gutxi|txiki "bero" forma eta jarraian "handi", "asko", "gutxi", "txiki" lemak
Ezaugarri morfologikoekin
proba + m:adj "proba" lema eta jarraian adjketibo bat
proba +2 m:adj "proba" lema eta bi hitzetako distantziak adjektibo bat adjketibo bat
bero + handi|asko + m:adi "bero" lema jarraian "handi" edo "asko" eta jarraian aditz bat
proba + m:izearr-erg "proba" lema eta ergatibo kasuan dagoen izen arrunta

Ezaugarri morfologikoak

KATEGORIA
adb adberbioa
adi aditza
adilok aditz-lokuzioa
adj adjektiboa
det determinatzailea
ior izenordaina
izearr izen arrunta
izepib pertsona-izena
izelib leku-izena
izeizb erakunde-izena
lbt laburtzapena
lotjnt juntagailua
lotlok lokailua
esr esaera
esk esklamazioa
prt partikula
ono onomatopeia
tit titulua
KASUA
abs absolutiboa
abl ablatiboa
ala adlatiboa
ban banatzailea
dat datiboa
des destinatiboa
erg ergatiboa
abz hurbiltze-adlatiboa
ine inesiboa
ins instrumentala
gel leku-genitiboa
mot motibatiboa
abu muga-adlatiboa
par partitiboa
psp postposizioa
pro prolatiboa
soz soziatiboa
MUGATASUNA/NUMEROA
mg mugagabea
ms mugatu singularra
mp mugatu plurala
mph mugatu plural hurbila
ADITZ MOTA
da da
du du
dio dio
zaio zaio
da-du da-du
du-zaio du-zaio
dio-zaio dio-zaio
da-zaio da-zaio
du-dio du-dio
da-zaio-du da-zaio-du
da-zaio-du-dio da-zaio-du-dio

Euskararen Erreferentzia Corpusa Euskararen Erreferentzia Corpusa (EEC)
© 2025 Euskaltzaindia