Bilaketa
dist.
non
lema/forma
nola
bilaketa
kategoria
Iragazkiak

Emaitzak: 242

2000
‎Testu hau Psychoterapie et Psychanalyse, La Cause freudienne, 22 alea, Navarin Seuil, Paris, izeneko lanean 1992an argitaratu zen. Baita ere, Clinica Psicoanalitica. Psicoterapia Psicoanalisis?, Instituto del Campo Freudiano, Seccion Clinica de Madrid izeneko lanean, 1995ean, Madrilen.
‎ohiturazko edota folkloriko huts ziruditenpelikulek. Ikus, esaterako, De Madrid al Cielo, La mujer, el torero y el toro, Currito dela Cruz, El rey de Sierra Morena... Noski, haietatik guztietatik aramaioarrei hurbilengera zekiekeen filmean ere (El Capitan de Loyola) ez ziren ez euskal aberria ezeuskalduntasuna pelikula distiratsu bihurtzen zuten kualitateak.
‎Madrid: U.N.E.D. Universidad Complutense de Madrid.
2001
‎Port Aventura eta Benidormeko Aqualandia onargarri notarekin; baina Terra Mítica, Parque de Atracciones de Madrid (PAM) eta Mijaseko Acuático parkeek oso ongi erdietsi dute.
‎Por el momento son: Euskatel (País Vasco), Madritel (Comunidad de Madrid) Retecal (Castilla y León) Supercable (Andalucía) Canarias Telecom, (Canarias) Retena (Comunidad Foral de Navarra) Ono (varias ciudades, consulta nuestro cuadro de proveedores de cable), Telecable Asturias (Asturias), ReteRioja (La Rioja), Aragón de Cable (Aragón), Torrent (Comunidad Valenciana), Menta (Cataluña).
‎AuditorÃa de imagen. El PaÃs Vasco en la prensa de Madrid. Agosto de 1987 Eusko Jaurlaritzak egin eta argitaratu zuen bigarrena, 1996an, honako izenburu honen pean:
2002
‎Besteak beste, Italiako Luciano Federicok «Loko Tidiano» eskainiko du eta Danimarkako Gert Pedersen umoregileak lehenengo bisita egingo du Espainian. Espainiatik berriz, Euroescena eta Producciones Teatrales Contemporaneas de Madrid bezalako taldeak izango dira Eibarren taula gainean. Egitarau mamitsu honez gain, antzerki unibertsitarioa eta antzerkiari eta zinemari eskainitako jardunaldiak izango dira.
‎Martrnez Millan, J. (arg.) (1993): Instituciones de poder en la Monarquia HispanaDurante el siglo XVI, Universidad Autonoma de Madrid, Madril.
‎«Ernest, Joan y yo coincidimos en el diagnostico: el ambiente de Madrid se habiatransformado notablemente en los ultimos años y aquellas actitudes esencialistas e intransigentes quecasi habian desaparecido durante la transicion parecian rebrotar con bno», ikus Borja de Riquer:. Ernest Lluch y el, ambiente, de Madrid?, El Pais, I.
‎el ambiente de Madrid se habiatransformado notablemente en los ultimos años y aquellas actitudes esencialistas e intransigentes quecasi habian desaparecido durante la transicion parecian rebrotar con bno», ikus Borja de Riquer:. Ernest Lluch y el, ambiente? de Madrid?, El Pais, I.
‎Aguirre, M. de (1974): Cartas y discursos del Militar Ingenuo al Correo de losCiegos de Madrid; precedido de Sistema de Sociedades Patrioticas y deSeminario o Casas de Educacion, Donostia.
‎estaciones emisoras de Madrid y Bilbao, elevando en la primera su potencia, y en cuanto a la segunda, no sólo pretendía elevar su actual potencia, sino que nos iba a proporcionar la gran satisfacción de cambiar su actual instalación y emplazamiento, suprimiendo con ello el grave y molesto defecto de la actual estación?».
‎Penintsula iberiarrean, 1477 urtean, Errege Katolikoek inprenta kontrolatzeko lehen ebazpena eman zuten Sevillan; 1791 urtean, Floridablanca ko kondeak hiriburuko egunkari guztiak zarratzeko agindua eman zuen (bakar bat salbatu zen: Diario de Madrid izenekoa); Espainiako Bigarren Errepublikak zentsura informatiboa ezagutu zuen bere bizitzaren hiru laurdenetan; Franco diktadoreak burdinazko zentsura ezarri zion prentsari hamarkadatan... horiek ez dira Espainiar Estatuko zenbait adibide baino.
‎Rafael Farina. El eibarrés José Eulogio Gárate ficha por el Atlético de Madrid. Cine Urrutia:
2003
‎Horixe esan zion Gutiérrez jujeak. Sería un placer poder recibirte en mi casa de Madrid. Si es que bajas algún día.
2005
‎La cárcel estaba situada cerca del principal cementerio de Madrid. Para las detenidas, escuchar las descargas de las ejecuciones en las tapias del cementerio suponía un mayor sufrimiento moral.
‎Ez dirudi inolako proiektu politikorik zilegitzeko helburua duenik. Hala ere egileak erakunde publiko baten babesa du (Dirección General de Investigación de la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid). Antza denez aipatutako Madrileko erakunde publiko horrek dirua badauka, ekarpen zientifiko eskaseko liburuak eta proiektuak diru laguntzekin sustatzeko:
‎Antza denez aipatutako Madrileko erakunde publiko horrek dirua badauka, ekarpen zientifiko eskaseko liburuak eta proiektuak diru laguntzekin sustatzeko: . Mi más sincero agradecimiento a la Dirección General de Investigación de la Comunidad de Madrid por su ayuda en la financiación de este libro, parte del proyecto 06? (Alonso, 1998:
‎92. Agradecemos a las personas que han colaborado en los estudios aquí presentados, concretamente a la Dirección General de Investigación de la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid; a Fernando Uceda, que ha confeccionado delante del computador el manuscrito, y, finalmente, a la tenaz lucha del pueblo vasco por la preservación de su identidad y su cultura a través de los tiempos, que ha permitido la realización de las investigaciones y conclusiones que aquí se resumen? (Arnaiz eta Alonso, 1998:
‎ETAk deklarazio hau sinatu zuen, ondokoa erantsiz: . Con esta declaración, que debe ser reservada y secreta, entre ETA y el gobierno de Madrid pretendemos únicamente lograr la liberación nacional y social de Euskadi por la vía democrática, respetando el sentir general de nuestro pueblo?. Hau da, Azurmendik elkarrizketan esan bezala, ETAk, ideologia demokratikoa bereganatuz, bere postura modernoa aditzera ematen zuen ondoko eskutitzen antzekoen bitartez.
‎1879ko urte hasieratik kronika saila maiztasunez plazaratzeko asmoa agertu zen: «Entre las importantes mejoras que nos proponemos introducir, figura la publicacion de interesantes cartas de Madrid, América, París y Londres y además de otros puntos de las provincias vasco navarras.44» Eta hain zuzen urte hartako urtarrilean Iruñea, Bilbo eta Donostiako gutun bana agertu ziren, Herranen eskariari erantzunez euren hiri eta probintzietako korrespontsal papera beteko zutela aginduz. Hurrengo hilean Becerro de Bengoak Madrildik bidali zuen bere kronika.
‎, (1993): El Proyecto Educativo de Centro, Consejeria de Educacion yCultura, Comunidad de Madrid, Madril.
2006
‎Revisiones y cnticas feministas desde la antropologia social.Las contradicciones de Edward Westermarck: un reformador de lasexualidad, Ediciones de la Universidad Autonoma de Madrid, Madril.
‎Gaineratzen du epigrafea daraman harria, elizaren antzinako egitura eta eraikinari zegokiola formaz eta materialez. Azkenik, 1803an Bolibartik gutun bat idatzita, 1804an argitaratu zen Gaceta de Madrid aldizkarian epigrafearen berria, eta harrezkero hainbat aldiz argitaratu dute. Hilarri hau San Andres parrokia elizako hegoaldeko hormaren atarian egon zen eta eliza desegin ondoren Gasteizko Seminario zaharreko patiora aldatu zen ataria osoa (Santa Maria plazatik oso hurbil), eta harekin batera hilarria.
2007
‎Azterlan hau egin ahal izateko harremanetan sartu ginen Predif ekin (Plataforma Representativa Estatal de Discapacitados Físicos); plataforma horrek Espainia osorako laguntza eman zigun; eta hurrengo elkarteekin kontaktuan jarri ginen: ...pacitados Físicos), Alacanten, FEKOOR (Federación Coordinadora de Personas con Discapacidad Física de Bizkaia), Bilbon; FEGADI (Federación Gaditana de Personas con Discapacidad Física), en Cadiz; FEPAMIC (Federación Provincial de Asociaciones de Minusválidos Físicos de Córdoba), Kordoban; FAMMA (Federación de Asociaciones de Personas con Discapacidad Física eta Orgánica de la Comunidad de Madrid), Madrilen; FAMF COCEMFE, Malagan, Frater (Fraternidad Cristiana de Enfermos eta Minusválidos), Murtzian; ACODIFNA (Asociación Coordinadora de Disminuidos Físicos de Navarra), Iruñean; Elkartu (Federación Coordinadora de Personas con Discapacidad de Guipúzcoa), Donostian; Eginaren Eginez (Asociación de Personas con Discapacidad Física de Álava), Gasteizen eta Asociación de Dismin...
‎Bisita horiek egiteko laguntza eman zuten, gainera, hurrengo elkarte eta erakundeek: Federación de Asociaciones de Sordos, A Coruñan, FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya) Bartzelonan, BIZKAIKO GORRAK (Asociación de Personas Sordas de Bilbao y Bizkaia) Bilbon, ASORCA (Asociación de Sordos de Cádiz) Cadizen, FESORCAM (Federación de Personas Sordas de la Comunidad de Madrid) Madrilen, Sociedad Federada de Personas Sordas de Málaga, Malagan, FESOPRAS (Federación de Personas Sordas del Principado de Asturias) Oviedon, ASORNA (Asociación de Sordos de Navarra) Iruñean, ASG (Asociación de Personas Sordas de Gipuzkoa) Donostian, Federación Andaluza de Asociaciones de Padres de Niños Sordos Sevillan, FESORD (Federación de Sordos de la Comunidad Valenciana) V...
‎Berebat, retiro/ erretiroa kontzeptua gizarte aseguruen hastapenetan kokatu behar da. Konturatu bedi 1919ko martxoaren 11ko Errege dekretuak (Gaceta de Madrid, 1919ko martxoaren 12, 71 zk.) oinarri batzuk arautu zituela, langileen erretiroak indartzeko asmoarekin. Dena den, gizarte aseguru hori ez zen indarrean jarri, 1921eko urtarrilaren 21eko Errege dekretuak (Gaceta de Madrid, 1921eko urtarrilaren 23, 23 zk.) 1919ko martxoaren 11ko Errege dekretua aplikatzeko erregelamendua onetsi arte.
‎Konturatu bedi 1919ko martxoaren 11ko Errege dekretuak (Gaceta de Madrid, 1919ko martxoaren 12, 71 zk.) oinarri batzuk arautu zituela, langileen erretiroak indartzeko asmoarekin. Dena den, gizarte aseguru hori ez zen indarrean jarri, 1921eko urtarrilaren 21eko Errege dekretuak (Gaceta de Madrid, 1921eko urtarrilaren 23, 23 zk.) 1919ko martxoaren 11ko Errege dekretua aplikatzeko erregelamendua onetsi arte.
‎Madril: Facultad de Derecho de la Universidad Complutense de Madrid, 2002.
‎Madril: Servicio de Publicaciones de la Facultad de Derecho de la Universidad Complutense de Madrid,, I III. lib.
‎Complutense de Madrid,.
‎Madril: Servicio de Publicaciones de la Facultad de Derecho de la Universidad Complutense de Madril, 5 argit., 2004, I eta II. lib.
‎UNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID/ BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO. Revista del
‎ASAMBLEA DE MADRID. Asamblea. Revista Parlamentaria de la Asamblea de Madrid:
‎ASAMBLEA DE MADRID. Asamblea. Revista Parlamentaria de la Asamblea de Madrid: http://www.asambleamadrid.es
‎CAZORLA PRIETO, L. M. «Algunos problemas en el tratamiento parlamentario de los proyectos de Presupuestos Generales del Estado». Revista de la Facultad de Derecho de la Universidad Complutense de Madrid. , 72 zk.
‎Jai envoyé à Pochelu le gérant dEskualduna> un petit article à propos des faits que vous mavez signalés. Mais Pochelu na inséré que le tiers à peu prêt de ma lettre, la partie qui relatait les mesures brutales prises par le gouvernement de Madrid. Il a supprimé tout le reste, cest à dire les considérations patriotiques dont javais entouré lénoncé de ces faits.
‎Dagoeneko matrikulatuta dauden unitate hauek erabilitzat jotzen dira eta horrelakotzat saltzen dira, %10 eta %20 bitarteko deskontu interesgarriekin. Anfac eko presidenteak berak, Germán López de Madrid-ek, aitortzen duenez, automatrikulazio horiek eman zieten buelta ordura arte erregistratutako zifrei, eta nabarmen jaitsi zen. Ondorioz, merkatuan “zero kilometro” asko daude eroslearen zain.
2008
‎Mexiko Hiria, 1808ko ekainaren 9a. Jose de Iturrigaray Mexikoko erregeordeak La Gaceta de Madrid egunkaria jaso eta titular kezkagarria irakurri zuen: maiatzaren 2an frantziar armadak herritarren errebolta krudelki itzali zuen Espainiako hiriburuan.
‎una propuesta de corresponsabilidad fiscal, IEE, Madril, 1993; FERREIRO LAPATZA, J.J., La Hacienda de las Comunidades Autónomas en los diecisiete estatutos de autonomía, Generalitat de Catalunya, Bartzelona, 1985; GARCÍA FRÍAS, M.ª A., La financiación territorial mediante recargos: ...RCÍA MONCÓ, A.M., Autonomía financiera de las Comunid a des Autónomas, Lex Nova, Valladolid, 1996; GARCÍA MORILLO, J., PÉREZ TREMPS, P., eta ZORNOZA PÉREZ, J., Constitución y financiación autonómica, tirant lo blanch, Valentzia, 1998; GIMÉNEZ REYNA RODRÍGUEZ, E. eta ZURDO RUIZ AYUCAR, I., La participación de las haciendas autonómicas y locales en los tributos del Estado, Ayuntamiento de Madrid, Madril, 1994; GIMENO, J.A. eta HUERTA, J., El nuevo Estado fiscal español, Reforma fiscal y financiación de las autonomías, H. Blume, Madril, 1981; GRAU RUIZ, M.A., La coordinación legislativa en los impuestos cedidos, Iustel, Madril, 2007; JIMÉNEZ COMPAIRES, I., La imposición propia de las Comunidades Autónomas, Serie Derecho Público, Boletín Oficial del Estado, 1994; LAGO MONTE... una tarea pendiente, Fundación BBV, Bilbo, 1994; LÁMBARRI GÓMEZ, C. LARREA JIMÉNEZ DE VICUÑA, J.L., El Concierto Económico, HAEE/ IVAP, Oñati, 2 arg., 1995; LARRAZABAL BASÁÑEZ, S., Contribución a una Teoría de los Derechos Históricos Vascos, HAEE/ IVAP, Oñati, 1997; LARREA ANGULO, P., En el ecuador del Concierto Económico vasco de 1980, Euskalerriaren Adiskideen Elkartea, Bilbo, 1992; LINARES MARTÍN DE ROSALES, J., Régimen financiero de las Comunidades Autónomas españolas, Diputación General de Aragón, Zaragoza, 1981; LUIS, F.ARCO RUETE, L. DEL, La distribución de los impuestos en una Hacienda federal, IEF, 1978; MARTÍNEZ LAFUENTE, A., La cesión de tributos del Estado a las Comunidades Autónomas, Cuadernos Civitas, Civitas, Madril, 1983; MEDINA GUERRERO, M., La protección constitucional de la autonomía financiera de los entes locales frente a las alteraciones de su ámbito competencial, Fundación Democracia y Gobierno Local, Bartzelona, 2004; MEDINA GUERRERO, M., Los regímenes financieros forales en la Constitución de 1978, HAEE/ IVAP, Oñati, 1991; MITXELENA CAMIRUAGA, C., Financiación autonómica y cohesión territorial, Civitas, Madrid, 2006; MONASTERIO, C. eta SUÁREZ, J., Financiación autonómica y corresponsabilidad fiscal en España, Fundación BBV, Bilbo, 1993; MONREAL ZIA, G., Gipuzkoa y el Estado:
‎evolución, carácteres y fundamento de la financiación vasca, HAEE/ IVAP, Oñati, 1994; POSTIGO, C., Los Conciertos Económicos, Haranburu, Donostia, 1979; SAINZ DE BARANDA, E. LUQUÍN, R., El Concierto Económico con el País Vasco, Asociación para el Progreso de la Dirección, Bilbo, 1982; SÁNCHEZ SANCHEZ, A., La corresponsabilidad fiscal de las Comunidades Autónomas, Aranzadi, Iruñea, 1997; UTRILLA DE LA HOZ, A., eta CUADRADO ROURA, J.R., Financiación autonómica. La incidencia del nuevo sistema en la Comunidad de Madrid, Civitas, Madril, 1997; ZABALA ALLENDE, F., El Concierto Económico. ¿ Qué ha sido?
‎Seulement, ici, les rôles sont renversés. L, objet de tant de traits tour à tour ironiques et mortels, c, est le gouvernement de Madrid, c, est la politique, c, est la religion, c, est l, esprit qui règne au delà de l. Ebre. C, est l. Espagne moderne,« geolière» et« tyran» de l, antique Euzkadi.
‎[...]. Pero no creo que de Madrid nos den la solución; pero ello no obsta para que se procure obtener un régimen en la enseñanza elemental que tienda a una mayor libertad en el uso del euskera en las escuelas de nuestro pais.
‎Hübner ek baina, euskara katedra sortzeko zeuden oztopo ugarien berri eman zion377 Hala ere, Azkuek bere 1905eko hiztegian etsi gabe segitzen zuen: « ¿ No habrá en Oxford, Berlín ó Washington, ya que no dan señales de vida en este punto la Sorbona y la Universidad de Madrid, que son las más llamadas; no habrá en aquellos focos de lingüística quien acoja esta hermosa lengua[...]? »378 Dudarik gabe Azkuek gehiago espero zuen atzerritar unibertsitateengandik Espainiakoengandik eta Frantziakoengandik baino. Seguruenik esperientziak argiro erakutsi ziolako atzerritar euskalaritza, espainiarra (eta hein apalagoz frantsesa) baino biziagoa eta euskal gaietan interesatuagoa zela.
‎Sr. Conde de Oñate, Grande de España de primera clase, vecino de la villa de Madrid y de esta de Eybar, en atencion a los grandes favores que ella ha merecido en todos tiempos se Su Excelencia» EiUA, A, 2,5, Libro de eleccion de oficios(), 1802rako udalkideen hautaketa.
‎«Sus intervenciones en las Cortes se ciñeron a la defensa de los intereses de las fábricas de armas particulares del país. En las sesiones parlamentarias de finales de 1872, reclamó del Presidente del Consejo de Ministros la clarificación sobre la compra de 20.000 fusiles extranjeros por el Gobierno para armar a la Milicia de Madrid, cuando las fábricas del país se encontraban paralizadas; exigió al Ministerio de Guerra una respuesta sobre la posible autorización a la fábrica nacional de armas de Oviedo para que, en competencia con las privadas, vendiese a los Ayuntamientos su producción a menor precio que su verdadero coste, y, finalmente mostró sus objeciones respecto a los proyectos de concesión de crédito... 486).
‎«Contra lo que cabía esperar por sus antecedentes políticos, Ibarzábal haría sus mejores negocios tras el triunfo del absolutismo, añadiendo a los suministros que hacía a la fábrica de Toledo nuevas contratas de armamentos destinados a los Voluntarios Realistas de Madrid y a la recien creada Guardia Real, compaginando esta producción con árboles de transmisión para molinos harineros y objetos de fundición como planchas para uso doméstico y chapas frontales de chimenea» (Calvó, 1997: 230).
‎«En realidad, Doña María Cristina se daba cuenta de que su autoridad no se ejercía mucho más allá de los límites de su capital, y eso gracias al dominio personal que ejercía sobre la guarnición de Madrid el enérgico general Quesada. El turbio pronunciamiento de La Granja donde las Reinas se hallaban de veraneo en agosto de 1836 había venido a dar al traste con sus últimas ilusiones si es que aún las conservaba.
‎2.Anteelaumentodelnúmerodecasosyanteelconocimientodeltratoindecoroso que algunos de nuestros conciudadanos han recibido en el aeropuerto de Madrid; reitera los términos de la Resolución de la Cámara de Representantes de fecha 9 de junio de 2005 que expresa:
‎173), Maurice Duval jeneral frantsesa57 eta Martínez Bande historialari militarra58 Martínez Esparza jeneral frankistak, dena den, aitortu zuen honako hau: «El mando nacional había dispuesto que varias unidades tipo batallón que habían pasado el Estrecho el 1 de diciembre y que iban destinados al frente de Madrid se orientaran en dirección a Vitoria» (abenduaren 4an bi batailoi iritsi ziren). Frantziako informazio militarraren zerbitzuek, ordea, Arabara bidali zituzten marokoarren bi batailoiak Zaragozatik etorri zirela adierazi zuten txosten batean (Jiménez de Aberasturi, 1990).
‎54. El ataque cumplió su cometido de descongestionar en cierta medida el frente de Madrid? (Amilibia, 1977:
‎–Ciudad en lucha. La batalla de Madrid?, in AAVV (arg.) La guerra civil española mes a mes, Biblioteca El Mundo, Madril, 7
‎Rojo, V. (1967): Así fue la defensa de Madrid, Ediciones Era, México D. F.
‎Adibidez, Laureate Education Inc. Latinoamerikan hedapen handia lortzen ari da, eta Europan Universidad Europea de Madrid (UEM) eta Institut Français de Gestion (IFG) bezalako ikastetxeak daude bere eskuetan. Hezkuntzaren korporazio horiek kritika zorrotzak jaso dituzte salmenta teknika erasokorrak erabiltzeagatik, saldutako hezkuntzaren kalitate txarragatik, ikasleentzako gezurrezko diru-laguntzak eskaintzeagatik...
2009
‎Lehen faseko ligaxkako sei partidetatik, bi Bartzelonarenak, beste bi Real Madrid taldearenak eta bat Sevillarena izango da. Seigarrena, zehaztu gabe dago, Atletico de Madrid-ena izan daiteke lehen fasea gainditzen badu.
‎Lehen faseko ligaxkako sei partidetatik, bi Bartzelonarenak, beste bi Real Madrid taldearenak eta bat Sevillarena izango da. Seigarrena, zehaztu gabe dago, Atletico de Madrid-ena izan daiteke lehen fasea gainditzen badu.
‎Alberto Ormaetxea entrenatzaile zela eskuratu zuten lehen titulua, 1981eko apirilaren 21ean Xixongo El Molinon futbol zelaian. Tartea izango du, halaber, 1987an Atletico de Madrilen aurka eskuratutako Kopako tituluak. Ez dituzte ahaztuko ezta ere 2002 txapeldun orde izandakoa eta jakina, 1967ko apirilaren 23an Puertollanon lehen mailara igotzea lortu zutenekoa.
‎A Girondins Bayern MunichA Juventus Maccabi HaifaB CSKA Moscu Manchester UnitedB Wolfsburgo BesiktasC Real Madrid Milan (zuzenean ETB en y eitb.com en) C FC Zúrich Olympique MarsellaD Oporto APOELD Chelsea Atlético de Madrid
‎Recreativo (2) 1 Sporting Gijón 1Marbella (2.B) 0 Atlético de Madrid 2At. Ciudad (2.B) 2 Sevilla 4Alcorcón (2.B) 4 Real Madrid 0
‎1: Lucho  Gonzalez) FC Porto 0 Chelsea FC 1 (0:   Anelka) APOEL FC 1 Club Atlético de Madrid 1 (1: Mirosavljevic.
‎Estudioko bederatzigarren lana dakar (bildumak eta zuzeneko grabazioak kontuan hartu gabe) Flores familiako gazteenak. Moldaketak egin ditu kantariak, 1969ko Cuentame abestitik hasi eta 1980ko Pongamos que hablo de Madrid kantura artekoak.
‎No me olvides que Cristo tiene también «milicias» y gente escogida a su «servicio»?. . Frente de Madrid [ez du izan behar fronte errepublikarra!]. Una veintena de oficiales, en noble y alegre camaradería.
‎Gure kulturan dagoen dena, dagoen eskasa ere, Madrili zor diogu: . Las gracias que se repiten en toda España, salen de los teatros de Madrid, y el cuplé generalmente estólido de la Imperio y de la Chelito llega a Port Bou y al puente de Behobia?. Handitasun kulturala batez ere Madrili zor diogu guztia:
‎–Es interesante notar, komentatzen du G. Diaz Plajak, haren eskuizkribuen argitaratzaileak? que el significado profundo de Madrid es uno de los temas de insistencia. Para Basterra, Madrid es un fondo roquizo y popular al que se sobrepone un estrato de cortesía, realeza y poder.
‎Baina jeneralean Madril loria da, dotorezia, urruntasun inbidiatua. Handizutxo hala handinahitzarrek, imitaban las amaneradas formas de sus congéneres de Madrid? (XIII).
‎–En Bilbao, como en todo el país vasco, echan más chispas las chimeneas que el espíritu de los hombres?. Donostia,, como un barrio de Madrid?,, un pueblo ñoño, moral, jesuítico, de burguesía madrileña?,, un poco cursi, un poco jesuita, esencialmente español?. –Respecto al espíritu de la ciudad es lamentable.
‎3. Todas las obras de instrucción y de recreo, publicadas por Saturnino Calleja, de Madrid, han sido examinadas por un respetabilísimo tribunal, compuesto de siete teólogos, presidido por un Ministro del Tribunal de la Rota, nombrado expresamente para este objeto por el Excmo. e Ilmo. Sr.
‎Sr. Arzobispo de Madrid Alcalá, con fecha 30 de Septiembre de 1.893, zioen liburuak sarreran.
‎Reverte, Jorge M. (2004): La batalla de Madrid, Critica, Bartzelona.
‎Es una muñeca de tamaño medio, rellena de semn, con su capa roja ysu capuchon, dos trenzas rubias y unos bonitos ojos azules. Esta muñeca me la trajo mipadre de Madrid y supuso para mi un encanto, una delicia y me senti muy feliz. Recuerdo que nadie podia tocar mi muñeca porque me enfadaba.
‎Jurídicas, Universidad Complutense de Madrid. Roque Gonzalez, S. (2004).
‎Espainiak 15 kideko (UE) Europar Batasuneko hamar lanpostutatik bederatzi suntsitu ditu, Europako Estatistika Bulegoko (Eurostat) Labour Force Survey (LFS) erakundearen datuak kontuan hartuta, 2008ko hirugarren hiruhilekoari dagokiona, Madrileko Lan Merkatuko 2009ko AGETT Txostenak (Asociación de Estudios de Madrid de Asociación) egin duen aldi baterako Lankidetzako Labour eb bi milioi lanpostu sortu ziren (batez ere Erresuma Batuan eta Alemanian) azken urtean; Espainian, berriz, 175.000 suntsitu ziren. Txosten horren arabera, Irlandarekin batera (28.000 lanpostu gutxiago), eragin negatiboa duen herrialde bakarra gara, eta enplegu tasa 1,5 eta 1,9 puntu txikiagoa da, hurrenez hurren.
‎UHUNaz gain, beste hiru unibertsitatek on line prestakuntza eskaintzen diete gaur egun ikasleei: Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Universidad a Distancia de Madrid (UDIMA) eta Errioxako Nazioarteko Unibertsitatea (ASOCIAR). UHUNaz gain, beste hiru unibertsitatek on line unibertsitate prestakuntza eskaintzen dute esklusiboki Baina eskaintza ez da hor amaitzen.
‎Asociaci, n de cuerpos y fuerzas de seguridad del estado 20.000 euros, Asociaci, n extreme, a V.T. 22.823,43 euros, Asociaci, n catalana V.T. 25.690 euros, Asociaci, n gallega V.T. 22.823,43, Asociaci, n Andaluza V.T. 29.958, Federaci, n asociaciones auton, micas 18.258,74, Asociaci, n V.T. Murcia, 22.823,43, Feria de Madrid Arco 6.000, Asociaci, n V.T. Valencia 23.500..
2010
‎Gizon bat hil eta beste bat larri zauritu da tiroketa batean, Madrileko Francisco de las Cabezas Glorietan, Puerta de Madrid Hotelaren alboan, hiriburuko ekialdean (San Blaseko barrutian), Madrileko larrialdi zerbitzuek eta Poliziak jakitera eman dutenez.
‎Hojas de Madrid con la Galerna da liburuaren izena. Guztira 306 olerki biltzen ditu, eta horietatik 161 dira orain arte argitaratu gabekoak.
‎Galaxia Gutenberg Círculo de Lectores argitaletxeak Hojas de Madrid con la Galerna izeneko lana argitaratu du, Blas de Otero egile ezagunaren argitaragabeko poemak biltzen dituen liburua. Gerra osteko Espainian poesia soziala landu zuen egile nagusienetako bat da Otero (Bilbo, 1916ko martxoak 15 Madril, 1979ko ekainak 29), eta hil aurretik argitaratu gabe utzi zituen lanak bildu dituzte Hojas de Madrid con la Galerna lana berri honetan.
‎Galaxia Gutenberg Círculo de Lectores argitaletxeak Hojas de Madrid con la Galerna izeneko lana argitaratu du, Blas de Otero egile ezagunaren argitaragabeko poemak biltzen dituen liburua. Gerra osteko Espainian poesia soziala landu zuen egile nagusienetako bat da Otero (Bilbo, 1916ko martxoak 15 Madril, 1979ko ekainak 29), eta hil aurretik argitaratu gabe utzi zituen lanak bildu dituzte Hojas de Madrid con la Galerna lana berri honetan.
‎Eguneroko baten antzera irakurri daiteke Hojas de Madrid con la Galerna, eta irakurleak egilearen bizitzaren pasarteak kronologikoki ezagutzeko aukera izango du horrela. Ironia eta umorea aurkituko omen du orrialde horietan, lana honen sorkuntza hasi zuenean Blas de Oterori tumore bat aurkitu berri bazioten ere.
‎Iker Casillas Fernández (Real Madrid CF) David De Gea Quintana (Club Atlético de Madrid, SAD) Diego López Rodríguez (Villareal CF SAD) José Manuel Reina Páez (Liverpool) Víctor Valdés Arribas (FC Barcelona)
‎Telebistaren Arte eta Zientzien Akademiako Kontseiluak kate autonomikoetako 2009ko saio onenak aukeratu ditu. Go! azen telesail musikalaz gain, IB3 Televisiok albistegien saria jaso du uztailean eta abuztuan Mallorcan izan ziren atentatuei buruzko informaziorengatik; TV3k entretenigarri onenaren saria jaso du Casal Rock saioarengatik; TVVko LAlqueria Blanca fikziozko saio onena bezala nabarmendu dute, eta Telemadrid kateko Postales de Madrid para el siglo XXI', berriz, dokumental onena izendatu dute.
‎aitak jarri zidàn aukera bikoitzaren aurrean, edo bertan gelditzen nintzen, fabrikan lanean hasteko, edo Madrilera joaten nintzen, Kimikako ikasketak egiteko?, etxean gelditzeko aukera lehenetsi bainuen. Aitak, estudiorik ez zuelako, beharbada, ni Madrilera joatea nahi zuen, han karrera egin nezan, aitak, nolanahi ere, fabrikako laborategi buru nahi ninduen noizbait, bere plangintzaren barruan?, baina amak, Madrilek sorrarazten ziòn liluraren gainetik, hain zituen han pasatutako urteak erraietaraino sartuak, non La moda de Madrid jostundegian enkargatzen baitzituen etxekoen trajeak?, babestu egiten ninduen: –Villalbako markesa anderea biziko balitz, oraintxe bidaliko genuke mutila Madrilera, Nazario, baina markesa anderea hil zen, eta Madril ezin daiteke berdina izan, markesarekin edo markesarik gabe?
‎Va donar quatre o cincrepresentacions a benefici dels combatents i de llurs al Coliseu Albia, i despres alfront i als hospitals militars. El programa comprenia muntatges escenics de poemesdel Romancero Gitano de Garcia Lorca, poemes sobre la defensa de Madrid icongons revolucionaries. A vegades, els actors improvisaven sobre un terma donat, com en el cas de Combate de Luis Mujica, destinat a protestar contra elsbombardeigs dirigits contra la poblacio civil.
‎Estudio dealternativas de actuacion de restauracion de rios y defensa frente ainundaciones en la zona de confluencia de los rios Arga y Aragon. Estudioambiental, Universidad Politecnica de Madril, Gestion Ambiental, Viveros yRepoblaciones de Navarra.
‎Estrategia Nacional de Restauracion de Rios. Ministerio de MedioAmbiente y Universidad Politecnica de Madril.
‎Edozein kasutan, tratu desberdin hori ezin da joan legeak arautzen duenetik harago eta bere oinarrizko helburua benetazko egia behar du izan. Beraz, desberdintasun formala onartzen bada, betiere berdintasun materialean eraginik ez duen heinean onartzen da eta Rubio Llorente, F. rekin,. La igualdad en la aplicación de la ley?, Anuario de la Facultad de Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid,, Derecho Privado y Constitución 1997/ 1 zk., testuinguru honetan, epaileak legearen aurrean berdintasuna (benetazkoa edo materiala) mantentzea duela xede azpimarratu behar da. Horregatik, eta aipatutako arriskuak ekiditeko, Baylos Grau, A. rekin,. La igualdad de las partes en el proceso laboral y la tutela judicial efectiva?, 1994/ 4 zk., benetako berdintasun hori bilatzeko eta ez bakarrik langilea babesteko, baizik eta baita ugazaba ere, LPLk berariaz jasotzen duen beste kontzeptu juridiko bat aplikatzearen aldekoa da egilea:
‎Antzean, Díez Picazo Giménez, I. k,. Límites de la aclaración de sentencias. Comentario a la Sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Madrid de 7 de mayo de 1997?, Tribunales de Justicia, 1997/ 12 zk., bereziki azpimarratzen du epai bidezko babes eraginkorrerako eskubideak epai ebazpenen aldaezintasuna galdatzen duela arau orokor gisa eta arau orokor horren salbuespenak legeak berariaz jaso behar dituela. Egile hau matizatuz, Gómez de la Escalera, J. J. k,. El remedio o mal llamado recurso de aclaración de las resoluciones judiciales.
‎–La violencia contra las mujeres considerada como problema de salud pública?. Instituto de Salud Pública de la Comunidad de Madrid, Madril.
‎una alternativa a la solución judicial de los conflictos?, in Zenbaiten artean, Mediación: una alternativa extrajurídica, Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid, Madril.
‎Ongi oroitzen ditut memento haiek, orduantxe erabaki bainuen Madrilera ikastera joango nintzela, iritziz aldatuta... aitak jarri zidàn aukera bikoitzaren aurrean —edo bertan gelditzen nintzen, fabrikan lanean hasteko, edo Madrilera joaten nintzen, Kimikako ikasketak egiteko—, etxean gelditzeko aukera lehenetsi bainuen. Aitak, estudiorik ez zuelako, beharbada, ni Madrilera joatea nahi zuen, han karrera egin nezan —aitak, nolanahi ere, fabrikako laborategi buru nahi ninduen noizbait, bere plangintzaren barruan—, baina amak, Madrilek sorrarazten ziòn liluraren gainetik —hain zituen han pasatutako urteak erraietaraino sartuak, non La moda de Madrid jostundegian enkargatzen baitzituen etxekoen trajeak—, babestu egiten ninduen: " Villalbako markesa anderea biziko balitz, oraintxe bidaliko genuke mutila Madrilera, Nazario, baina markesa anderea hil zen, eta Madril ezin daiteke berdina izan, markesarekin edo markesarik gabe...
‎Pasqual Maragall Kataluniako President ustez, Siglo XXI Klubak eragin handia du Madrilgo iritzian. Sancta sanctórum de la opinión influyente madrileña gisa definitu zuen Oda inacabada oroitzapenen liburuan (Bartzelona, RBA, 2008), Los espejismos de Madrid izeneko atalean. Ibarretxe Lehendakaria foro hartara joan zen pedagogia egin nahian; Pasqual Maragallek ere hala egingo zuen handik urte betera.
‎Espainia ez zen aparte ibiliko. 1876an Real Sociedad Geogrofica de Madrid sortu zen, 1821eko Parisko, 1828ko Berlingo eta 1830eko Londresekoaren ondoren. 1877an Asociacion Española para la Exploracion de
‎Alfredo Cabanillas, Heraldo de Madrid egunkariko kronistak idatzi zuen hori. Baina, galdera erantzuteko orduan, mendekua baizik ez zen ikusten.
‎Ez zen prentsa eskuindarraren gauza bakarrik, Heraldo de Madrid liberala zen. Gerla tresneria ahalik eta modernoena eta suntsitzaileena eskatzen zen etsaia ezabatzeko eta beldurtzeko, argudiatuz ez zegoela gerlan gehiegizko krudeltasunik.
‎Hildakoak. edo biziak, denetik batuko zen Legioan. Jauntxo ingelesen bat ere bai, 1921eko urriaren 5ean Heraldo de Madrid kazetak kontatu zuenez:
2011
‎Lopez maisua dugu argiaren erabileran, eta hiriaren bista hutsak, auto eta jende gabekoak, garaiz kanpokoak dira. Pena da, Bilbora ez baita etorri Gran Vía() lan bikaina, baina badira beste lan azpimarragarri batzuk, horien artean El norte de Madrid desde La Maciliosa() edo Madrid desde Torres Blancas(), eta Madrid desde la torre de bomberos de Vallecas() izugarria. Espainiako hiriburuko Kale Nagusiko serie berria, agian oraindik sortze prozesuan dagoelako, ez zaigu hain indartsu agertzen.Aitzitik, Lopezen artearen eta mostraren beraren interes artistikoaz haraindi, berau fenomeno sozial bat bihurtu da bere baitan.
‎Beste horrenbeste esan liteke Lluis V. Aracil en 1968ko Introducció a E. Escalante, Les xiques de l’entresuelo. Tres forasters de Madrid delakoaz. orobat domènec Bernardó ren eta Bernat rieu ren 1977ko" diglòssia a Catalunya Nord" argiaz. eta hor dago, nola ez, rafael Lluis Ninyoles en 1969ko Conflicte lingü� stic valencià ezaguna. Leku eta aldi diferenteaz dihardutelarik horko hainbat azalpenek, ezin esan liteke (ez, behintzat, era zorrotzean)" diglosia bai/ ez" kontuan bat edo bat ez datozenik.
‎Horrez gain, Kopa partiden inguruko' Trubuna Gol' berezi bat eskainiko da 23:30etik aurrera Txemi Galarragak aurkeztuta, Albacete Atlético de Madrid eta Oviedo Athletic partiden laburpenekin.
‎En los años que siguieron no volví a España salvo por motivos de la vida familiar. Excepto un paréntesis obligado en Salamanca() y un fallido intento de volver a la universidad de Madrid (1965), no residí en España hasta después de la muerte de Franco?. (Historia 16, 1985, 115 zbka., 27.orrial.).
‎Juárez, M.; De Miguel, M. J.: Política social y familia en el municipio de Madrid, Madrilgo Udaleko Gizarte Zerbitzuen Saila, 1994.
Emaitza gehiago eskuratzen...
Loading...
Aldaerak
de 240 (1,58)
DE 2 (0,01)
Lehen forma
de 239 (1,57)
DE 2 (0,01)
De 1 (0,01)
Argitaratzailea
Konbinazioak (2 lema)
Konbinazioak (3 lema)
Urtea

Bilaketarako laguntza: adibideak

Oinarrizko galderak
katu "katu" lema duten agerpen guztiak bilatu
!katuaren "katuaren" formaren agerpenak bilatu
katu* "katu" hasiera duten lema guztiak bilatzen ditu
!katu* "katu" hasiera duten forma guztiak bilatzen ditu
*ganatu "ganatu" bukaera duten lema guztiak bilatzen ditu
!*ganatu "ganatu" bukaera duten forma guztiak bilatzen ditu
katu + handi "katu" eta "handi" lemak jarraian bilatu
katu + !handia "katu" lema eta "handia" forma jarraian bilatu
Distantziak
katu +3 handi "katu" eta "handi" lemak 3 elementuetako distantzian bilatu
katu +2 !handia "katu" lema eta "handia" forma 2 elementuetako distantzian bilatu
katu +2 !handi* "katu" lema eta "handi"z hasten diren formak 2 elementuetako distantzian bilatu
Formen konbinazioa desberdinak
bero + handi | asko "bero" lema eta jarraian "handi" edo "asko" lemak bilatu
bero +2 !handi* | !asko* "bero" lema eta jarraian "handi"z edo "asko"z hasten diren formak
!bero + handi|asko|gutxi|txiki "bero" forma eta jarraian "handi", "asko", "gutxi", "txiki" lemak
Ezaugarri morfologikoekin
proba + m:adj "proba" lema eta jarraian adjketibo bat
proba +2 m:adj "proba" lema eta bi hitzetako distantziak adjektibo bat adjketibo bat
bero + handi|asko + m:adi "bero" lema jarraian "handi" edo "asko" eta jarraian aditz bat
proba + m:izearr-erg "proba" lema eta ergatibo kasuan dagoen izen arrunta

Ezaugarri morfologikoak

KATEGORIA
adb adberbioa
adi aditza
adilok aditz-lokuzioa
adj adjektiboa
det determinatzailea
ior izenordaina
izearr izen arrunta
izepib pertsona-izena
izelib leku-izena
izeizb erakunde-izena
lbt laburtzapena
lotjnt juntagailua
lotlok lokailua
esr esaera
esk esklamazioa
prt partikula
ono onomatopeia
tit titulua
KASUA
abs absolutiboa
abl ablatiboa
ala adlatiboa
ban banatzailea
dat datiboa
des destinatiboa
erg ergatiboa
abz hurbiltze-adlatiboa
ine inesiboa
ins instrumentala
gel leku-genitiboa
mot motibatiboa
abu muga-adlatiboa
par partitiboa
psp postposizioa
pro prolatiboa
soz soziatiboa
MUGATASUNA/NUMEROA
mg mugagabea
ms mugatu singularra
mp mugatu plurala
mph mugatu plural hurbila
ADITZ MOTA
da da
du du
dio dio
zaio zaio
da-du da-du
du-zaio du-zaio
dio-zaio dio-zaio
da-zaio da-zaio
du-dio du-dio
da-zaio-du da-zaio-du
da-zaio-du-dio da-zaio-du-dio

Euskararen Erreferentzia Corpusa Euskararen Erreferentzia Corpusa (EEC)
© 2025 Euskaltzaindia