Bilaketa
dist.
non
lema/forma
nola
bilaketa
kategoria
Iragazkiak

Emaitzak: 90

2001
‎25 Cf. Obras completas de Arana Goiri, tarr Sabin, Buenos Aires 1964, 1296 or.: " Dana da aberrtzaletasuna, euzkerea jakin ezik be.
2002
‎Jemein, C. De (1977): Biografla de Arana Goiri, tar Sabin e historia grafica delnacionalismo vasco, Bilbo [lehen argitalpena: 1935].
‎Donostia, 1980]; C. de Jemein (1935): Biografla de Arana Goiri, tar Sabin e historia graficadel nacionalismo, Bilbo [berrargitalpena: Bilbo, 1977].
2004
‎Luis Mitxelenak, Euskal literaturaren historia idaztean, Aranaren itzala bere sorkuntzazko lana baino harago doala esan zuen: «La actividad de su con­ temporáneo Sabino de Arana Goiri() fue principalmente política(...) No obstante, sería injusto medir su influencia en la literatura vasca por la huella de su obra original. El alcance de aquélla es mucho mayor, y se mani­ fiesta no sólo en sus seguidores incondicionales (Luis de Eleizalde, el padre Arriandiaga, en la poesía el padre Ramón de Rentería) que llegaron a veces a extremar sus tendencias, sino también en los que no lo eran e incluso en los que proclamaron abiertamente su oposición.
‎El alcance de aquélla es mucho mayor, y se mani­ fiesta no sólo en sus seguidores incondicionales (Luis de Eleizalde, el padre Arriandiaga, en la poesía el padre Ramón de Rentería) que llegaron a veces a extremar sus tendencias, sino también en los que no lo eran e incluso en los que proclamaron abiertamente su oposición. De Arana Goiri más que de na­ die procede en último término el mayor empuje y ambición de los escritores posteriores. El poema que como a maestro le dedicó Lizardi, por ejemplo, no es una simple fórmula de cortesía, sino el escueto reconocimiento de una deu­ da» (1).
‎Eleizaldek, Sabinoren jarraitzale hurbilekoenak, ho­ nela jasotzen du Euskaltzaindiaren egitekoa bere 6 artikuluan: < < Trabajará preferentemente en la for­ mación de un lenguaje literario unificado en léxico, sintaxis y grafía, que nutriéndose de la savia de todos los dialectos nos permita disfrutar de una literatura comun> > (< < Sabino de Arana Goiri> >, OC, 1,
‎«Lo que no puedo pasar sin protesta por ser manifiesta injusticia es la afirmación que en alguna ocasión he oído de labios... no importa quien, y es que la aceptación de la escuela euzkeralógica de Arana Goiri, se debe a que és­ te dispuso de un partido político que en un todo e incondicionalmente seguía y sigue los postulados doctrinales del Maestro, como se admiten y profesan las verdades dogmáticas> > (202).
‎Y después Arana Goiri, sincero admirador de aquél, vino con la in­ tuición inigualada de su privilegiado cerebro a abrir el ciclo vivificador de la restauración, cre­ ando una escuela invulnerable que agrupó rápidamente en la labor renancentista a las inteligen­ cias más capacitadas del país. En pocos años, la escuela euzkeralógica de Arana Goiri adquirió el sabor y el prestigio inconfundibles de las obras clásicas imperecederas. Hoy, sin embargo, ne­ cesita, para la más rápida eficacia de su influencia restauradora del idioma, que cuantos euzkera­ logos, euzkeragrafos y euzkaltzales ven en ella la segura vivificación del habla de nuestros asa­ bas, posean en el terreno de la acción un punto de convergencia, un lazo de unión amable y confortador, que facilite y dulcifique el rendimiento y acelere la madurez del fruto jugoso, dora­ do, sano, obtenido por el esfuerzo y por el amor.
‎(205) < < Tenemos mucho interés en que se sepa por todos euzkeldunes y erdeldunes que hay interés, donde sea, en restar méritos a la labor euzkeralógica de Arana Goiri, inigualada de cerca ni de lejos, hasta hoy, en el campo del renacimiento del idioma vasco. Tenemos mucho in­ terés en que se vea palpablemente, por todos, la penuria científica, la falta de razón y sobra de ligereza con que la escuela del maestro indiscutible quiere socavarse> > (< < Los contradictores del maestro> >, Euzkerea, Ill, 1929, Epalak 15, 54.or.).
‎«Orixe y varios Orixes son y seguirán siendo irreductiblemente antisabi­ nianos en Euzkeralogía. Cuando, gracias a la labor magistral de Arana Goiri, se había alzanzado una fuerte unidad de criterio, de método y de orientación en aquella ciencia; cuando todos salvo contadísimas excepciones que ninguna efi­ caz labor disidente podían realizar todos los euzkerálogos, euzkelidaz/ es y eus­ keltzales seguían en santa paz y unión una escuela euzkeralógica medulosa, ci­ entífica, fructífera, la de Arana Goiritar Sabin, han...
‎«Orixe y varios Orixes son y seguirán siendo irreductiblemente antisabi­ nianos en Euzkeralogía. ...acias a la labor magistral de Arana Goiri, se había alzanzado una fuerte unidad de criterio, de método y de orientación en aquella ciencia; cuando todos salvo contadísimas excepciones que ninguna efi­ caz labor disidente podían realizar todos los euzkerálogos, euzkelidaz/ es y eus­ keltzales seguían en santa paz y unión una escuela euzkeralógica medulosa, ci­ entífica, fructífera, la de Arana Goiritar Sabin, han conseguido los disidentes,
‎(2) Lehena: Obras completas de Arana Goiri' tar Sabin (Sabino de Arana Goiri), Buenos
‎(2) Lehena: Obras completas de Arana Goiri' tar Sabin (Sabino de Arana Goiri), Buenos
‎Sabindiar Batza, 1965, eta bigarrena: Obras completas de Arana Goiri' tar Sabin (Sabino de Arana Goiri, 2 ed., Donostia: Sendoa, 1980.
‎Sabindiar Batza, 1965, eta bigarrena: Obras completas de Arana Goiri' tar Sabin (Sabino de Arana Goiri, 2 ed., Donostia: Sendoa, 1980.
2007
‎Administrazio kontseiluko kideak ondokoak izan ziren: Pablo de Epalza, Pantaleon Aguirre, Mariano de Zabalburu, Gabriel Maria de Ybarra, Felipe de Uhagon, Benito de Escuza, Vicente de Arana, Pedro Antonio de Errazkin, Luis de Violete, Ezequiel de Uriguen eta Francisco Mac Mahon. Lehen zuzendaria Ambrosio de Orbegozo izan zen.
2008
‎Baina edonola ere, Azkue eta Arana Goiri arteko autoritate lehia maila indibidualetik esparru zabalagora hedatuz zihoala erakusten dute. Katedrako ikasle batek, adibidez, seguru asko politikoki jeltzalea izanik, Azkueri zuzendutako artikulu batean, maisu bien autoritatea aipatu ondoren («Reconozco en don Sabino de Arana y en V. dos verdaderas autoridades en materia de vascuence»), ados ez zeuden auzi txiki batean bere iritzia ematen zuen55 Beste batek ortografia arloko adostasun faltagatiko ezinegona agertzen zuen:
‎Los elogios prodigados por Bizkaitarra a su zarzuela provocaron en Azkue bastante desconcierto: creyendo que Arana sostenía un ideario afín al suyo, se acercó al EuskeldunBatzokija; se apartó después de éste para unirse a los euskalerríacos, y cuando éstos se unieron al partido de Arana, se instaló en un moderado tradicionalismo21.
‎[...] Se oye actualmente en vocablos del dialecto B [izcaino], románicos todos: korridu, kon­fesadu, bridxidu freir, leidu por irakurri leer, eskribidu por el lindo neologismo de Arana Goiri idatzi escribir[...] 65.
‎61 Cf. «Un olvido que a todos duele», Euzkadi, 1922.09.14: «Comentábase con verdadera pena por nacionalistas y no nacionalistas que en la lección sobre semántica dada por don Resurrección María de Azkue, al citar el conferenciante los nombres de quienes en el pasado siglo laboraron por el euskera fuese omitido el nombre de don Sabino de Arana. Decíase, y con fundamento, que este olvido era imperdonable en quien, presidiendo la Academia de la Lengua, en cuyos locales figuran un cuadro de honor al principe Bonaparte, Astarloa y nuestro llorado maestro, no parecía poder, al mencionar a los dos primeros, omitir al último[...]».
‎1921eko artikulu batean idatziko zuen bezala: «Un error grave, verdaderamente pernicioso, brava excusa además de la pereza intelectual, consiste en suponer que don Sabino de Arana lo dejó todo preparado, hecho, previsto y consumado»314 Zentzu horretan, Eleizaldek argi zekusan sabindar eskolak ez zuela lortu inondik ere hizkuntza behar adina estandarizatzea:
‎Que tiene y defienderá como oficial el «Ixendegi» o Santoral Vasco formado por Sabino de Arana y Goiri, consagrado por el esfuerzo del Partido Nacionalista Vasco, por el tiempo y por el uso, que ha extendido por Euzkadi entera miles de nombres euzkéricos, los cuales rinden al idioma nacional vasco constante, vivo y eficaz homenaje.
‎Donostiako alkatea izateaz gain: «Su abuela paterna, Josefa de Arana, era hermana de aquel Enrique de Arana, Diputado general del Señorío en 1718, cuando fue asesinado por los matxinos de Erandio en el Arenal de Bilbao(?) ¿ Peso el recuerdo de su tío abuelo asesinado(?) cincuenta años antes, en el ánimo del hombre que se iba a enargar de reprimir la matxinada de 1766?» (Otazu y Llana, 1982: 70).
‎Donostiako alkatea izateaz gain: «Su abuela paterna, Josefa de Arana, era hermana de aquel Enrique de Arana, Diputado general del Señorío en 1718, cuando fue asesinado por los matxinos de Erandio en el Arenal de Bilbao(?) ¿ Peso el recuerdo de su tío abuelo asesinado(?) cincuenta años antes, en el ánimo del hombre que se iba a enargar de reprimir la matxinada de 1766?» (Otazu y Llana, 1982: 70).
‎incendiaron varios edificios siendo dos de ellos del citado Sr. D. Juan Ramon de Arana nombrados de Isasi(?) edificio renovado de nueva planta con catorce habitaciones, y otro caserio que se llama Legarza»722 Legarra eta Legarza baserri bera badira, Juan Ramon Arana, Oñatiko kondea izan behar zen.
‎BFA, JM, 1397/ 019, «Juan Ramón de Arana(?) solicita información de testigos sobre el incendio de la casa de. Isasi, por los facciosos»,.
‎mientras unos facciosos y partidas de ellos estaban atacando al pueblo que se defendio heroicamente entre otros de los mismos facciosos incendiaron varios edificios siendo dos de ellos del citado Sr. D. Juan Ramon de Arana», BFA, JM, 1397/ 019, «Juan Ramón de Arana(?) solicita información de testigos sobre el incendio de la casa de. Isasi, por los facciosos»,.
2009
‎idazle maitagarri paregabea izaki irakurzalearentzat, eta frantses, italiano, portuges, aleman, ingeles, errusora itzulia izaki, Euskal Herria eta euskal herrietako jende xumea beste inork ez bezala Truebak eman ei dio ezagutzera munduari 43. Haren ondotik etorri den ia guztiengana eta guztira iristen da, Mujikari sinestekotan, haren eragina Euskal Herriko literaturan: haren jarraitzailetzat 44 jotzen baititu Joaquín Mazas y Orbegozo, Araquistain, Goizueta, Vicente de Arana, Sotero Manteli, Juan E. Delmas, Iturralde y Suit, Manuel Arcaya, José de Roure, etab. etab. Euskal autoreengan ere nabaritzen da Truebaren itzal handia: Etxeita, Apaolaza, hura euskaratzen ahalegindu dira.
2010
‎, (1953): El Libertador vasco Sabina de Arana y Goiri, EKIN, BuenosAires.
‎Hildakoaren alargunak, Dª Ana Bergara andreak, salaketa [302] egin zuen contra Beltran de Aguila, natural de Aranaz, hiltzailea hura zela erakusteko aztarren franko emanez, eta testigu jakinen hitza jasoz.
‎Besteak beste, Urdailuko burdinolan ageri zaizu 56 urteko aranaztar bat, 1554an: Joanes de Almandoz menaquero, hijo de Juanes Almandoz alias yguyna, vecino de la villa de Aranaz.
‎Ikusi duzu Artikutzako amorio kontu horretan, zer esan duen Berdabioko seme Joan Migel Etxagaraik?: que llego en compañia de Josef Echagarai su thio a la villa de Aranaz, donde se hallaba casado. Osaba Joxepe, gure kantako protagonista, Aranatzen bizi zitzaiola, alegia.
2011
‎1554an Urdalluko burdinolan 56 urteko aranaztarra ageri da: " Joanes de Almandoz menaquero, hijo de Juanes Almandoz alias yguyna, vecino de la villa de Aranaz". Badaiteke, bestalde, Yegueraga gaizki irakurria (edo gaizki idatzia) izatea.
2012
‎Fuerismo es separatismo. El pensamiento de Sabino de Arana yGoiri a traves de sus escritos: EAJ PNV.
‎La inteligencia poderosa de Arana y Goiri penetro pronto en los arcanos del sentimientopatrio y no tardo mas su magnanimo corazon en sentirse cautivo por la belleza, por lajusticia de la nueva Idea, con la emocion inenarrable del hijo que llega a conocer a supropia madre, abandonada al presagio de una muerte cercana. Y surgio ante su serena, inalterable, el gran problema:
‎Fuerismo es separatismo. El pensamiento de Sabino de Arana yGoiri a traves de sus escritos: EAJ PNV.
‎La inteligencia poderosa de Arana y Goiri penetro pronto en los arcanos del sentimientopatrio y no tardo mas su magnanimo corazon en sentirse cautivo por la belleza, por lajusticia de la nueva Idea, con la emocion inenarrable del hijo que llega a conocer a supropia madre, abandonada al presagio de una muerte cercana. Y surgio ante su serena, inalterable, el gran problema:
2013
‎Matías de Aranaz, Kortezubi, 1921
‎Arana Goiri, Sabino, 1980, Obras completas de Sabino de Arana Goiri (hiru liburuki). Donostia:
‎...gitimo de D. Eusebio de Ascue natural de la Villa de Lequeytio, y feligres de esta Villa, y de dª Laureana de Ocerin natural de la Villa de Bilbao, y feligres de esta citada villa; Abuelos paternos dn Juan José de Ascue nat. y felig. de Zamudio, y dª Maria Ygnacia de Barrandia natural de la Villa de Lequeytio, y feligres de la espresada Ante Yg.ª de Zamudio; Padrinos Fran.coBrasac, y Ana Maria de Arana vecinos feligreses de esta citada Villa, a quienes adverti el parentesco espiritual, y demas obligaciones que contrajeron. La Abuela materna del niño es Dª Josefa de Ocerin, natural, y felig. de la citada anteYg. de Ceberio.
‎Junto a los versos maravillosamente bellos de Lizardi ostentaban sus claridades romanas los de Basterra. A nuestro juicio, no riñen batallas las obras de Moret con las de Arana y Goiri?, Ibidem, 1 or.
‎Ondotik, herriko haurrek bertso batzuk bota zituzten, Axura etxalartarrak bere garaian Arantzako eskolaz egindako bertsoak, hain zuzen: Las eternas obras de la escuela de Aranaz. Urte saila iraun baitzuten eskola egiteko lanek.
2014
‎113 LARRONDE, J. C., Le nationalisme basque. Son origine et son idéologie dans l, oeuvre de Sabino de Arana Goiri, tesi doktorala, Bordeleko Unibertsitatea 1972 Honen esanean: –l, antagonisme entre les deux nationalismes, français et allemand?
‎Euskarazko grabazioen kopiak 1984az geroztik Euskaltzaindiaren Azkue Bibliotekak gordetzen ditu. Musika grabazioak Berlingo Fonograma Artxiboan aurkitu zituen Inaxio Lopez de Arana itzultzaileak; 14 disko eta zilindrotan banatuta daude, guztira 32 minutu irauten dute. 1913an grabatu zituen Trebitschek.
2015
‎Vascos hay a quienes el amor propio regional avasalla y que sienten en el alma el predominio que un dialecto que no es el suyo propio pueda alcanzar y, ante esto, olvidan el peligro de muerte que al euzkera amenaza en su fraccionamiento: algunos invocan la autoridad de Arana y no faltan quienes apoyan sus teorías en la independencia política de cada uno de los Estados vascos, negando en redondo a unos vascos el derecho de intervenir en la lingüística de los otros(...). Con un federalismo tan exagerado, iríamos a parar al lenguaje de valle o de barriada sagrados e inviolables.
2017
‎Echaerri Darana, 1457koan; Echaerri de Arandas (autoreak oharra eginik: ?, probable error por. Echarri Aranaz?), 1463koan; eta Echarri de Aranaz, hirugarrenean. Hala ere, toponimo nagusi honen lehen osagaia, Echaerri, balizko Echaverri baten bilakabide moduan kontuan izatekoa iruditzen zaio bati baino gehiagori, ez ordea bigarrena, Arandas.
‎Etxarri Aranaz tomó su nombre compuesto, de Etxarri ó Etxerri, sitio donde se fundó, y Aranaz, lugar antíguo cuyos moradores pasaron á habitar en Etxarri. Don Sancho el Fuerte concedió Fuero á los vecinos de Aranaz, redujo sus pechas y concedióles algunos privilegios, reservándose para sí la iglesia llamada de Santa María de Etxerri con su heredad y pertenencias. Confirmó estos beneficios el Rey D. Teobaldo I y cedió tambien la iglesia y torre nombrada, a condicion de que no la pudieran vender ni enajenar.?
‎Hartara, laugarren zenbakia egiteko, kazetari gazteak biltzen saiatu ziren proiekturako, argazkilariak, marrazkilariak eta kolaboratzaileak. Iñaxio Lopez de Arana izan zen aldizkariaren zuzendaria trantsizio etapa horretan, 1997 urtean Estitxu Breñasek aldizkariaren ardura hartu zuen arte.
‎Besteak beste, Urdailuko burniolan ageri zaizu 56 urteko aranaztar bat 1554an: " Joanes de Almandoz menaquero, h.jo de Juanes Almandoz alias yguyna, vecino de Aranaz".
‎" 1725: Joaquin de Espelosin, vecino de Aranaz, contra Miguel Ignacio de Ercazti, beneficiado de Goizueta, a quien sirvio de arriero duran325. Badirudi Mitxelkon eta Itxortxan, Alduntzingo meatzariak bizi zirela.
2018
‎7 Archivo Histórico Provincial de Álava, Prot 12006, Geronimo Xavier de Arana y Olamendi, 1795.
‎8 AHPA, Prot 12015, Geronimo Xavier de Arana y Olamendi, 1804.
‎11 AHPA, Prot 12009, Geronimo Xavier de Arana y Olamendi, 1798.
‎Bertze zenbait ordea gerla ondoko pizkunde izpirik ezagutu gabe zendu ziren. Elizgizonetan Aita Donostia, Olano Anaiak, R.M. de Vera, Oieregi’tar Buenabentura, Arbelaitz, Jose de Aranaz, Blas Alegria, Blas Fagoaga aipa ditzakegula eta bertzelakoetan aldiz, Artxanko eta Joxe Agerre".
2019
‎45. Jaunsarasena: Joanes de Arangoa (gero Etxetxun)
‎47. Zubietanea la alta: Juanes de Aranaz
‎Dokumentazioan, oro har, Aranaz ageri da. Alabaina, ezkontza anitzetan lekuko gisa ageri den Pedro de Aranaz igantziarra, 1679ko aipu honetan Pedro de Aranza izenarekin idatzia dago. Beharbada ordurako Arantza ere ahoskatuko zelako?
2020
‎Aizu, Iñigo, gizonok aurkeztu nahi dizkizut: Juan de Ganboa, Espartineria kaleko alkate txikia, Martin de Anda Petrineria kalekoa, Juan de Arana Ganibeteriakoa, Luis de Mendoza Tintoreriakoa, Cristobal de Mendiola Erremenderiakoa, Alonso Zaldibar Barrenkaleko auzoko nekazari zein jaun txikien burua eta azken hau nire anaia Juan de Salvatierra, hiriko lau alkate nagusietako bat.
2021
‎López de Arana, I. (2020). Léon Azoulayren 1900eko euskal grabazioak.
‎Halako baliorik ez dutenak bakanago ageri dira: Buruan loredun kapela (Lopez de Arana); Blusa loreduna (Navarro); Bitxi loredun kapelak (Larrañaga); Gona laburreko trajea zeraman eta takoidun zapatak (Joxean Agirre); Galtzerdi koloredunak (Saizarbitoria); Jende koloreduna (Oñederra); Top beltza eta antezko takoidun botak daramatzan prostitua batek sua eskatu dizu (Gonzalez); Atorra loreduna jantzirik (Epaltza); Koadrodun gona itsusi bat zeraman (N. Zubillaga); Koadrodun alkandorarekin ibiltzen zen (Atxaga).
‎Hona zenbait adibide (bai adberbio eta bai izen kategoriakoak): Zenbait urteren buruan, hautsi mautsi bat egin ondoan elizarekin (Xarriton); Binbili bonbolo, kili kolo, tikili tokolo (Arranz); Txoriak txio txioka ari ziren (Navarro); Jantokitik irten zen tirriki tarraka (Lopez de Arana); Han aurretik firfira ezti eta txintxin hotsa zetorrela ematen zuen (I. Mendiguren). Emankortasun ahulekotzat jotzen ditu Hitz Elkarketa/ 4 lanak horrelako elkartuak; hala ere, izen kategoriakoak izan daitezke beste izen elkartu bateko mugatzaile, eman dugun azken adibideak erakusten duen bezala (txintxin hotsa).
‎Hegoaldean ohikoa da adjektibo soila erabiltzea adberbio funtzioan (§ 11.9b); hau da, aditzak adierazten duen gertaeraren modua adierazteko: Bizkor jiratu eta sukaldeko leihotik adi adi begira geratu zen (I. Mendiguren); Azkar sartu zen gelan (Lopez de Arana); Tarjeta gorria ateratzen zaio oso erraz (P. Zabala); Beti modan eta dotore jantzita (Iturralde).
‎Lopez de Arana= López de Arana Arrieta, Iñaxio
‎Baina ni ez nengoen hain segur (Irigoien); Eta hi nora hoa, hain azkar? (Morales); Zu, hain xarmangarria izanik, ez zaitut ikusten horren guztiaren erdian (Lopez de Arana); Zuek, hain katolikoak zaretenez, askotan irakurriko duzue Biblia (Atxaga).
‎Hau duk egarria! (Lopez de Arana); Hori duk eta, adiskidea! (Morales).
‎(Heras); Ezin ote da inon trago bat edan? (Lopez de Arana).
‎Ahalera hipotetikoa gutitan osatzen da perifrasi horren bidez; halakoetan, prospektibotasuna markatu beharra dago, ahal eta ezin partikulei ko postposizioa itsatsiz edo izango adizkia gehituz(** etorri ahal nintzateke;** ezin luke esan): Berrogeita hamar mila fedegabe horien konbertsio zoragarria egiaztatu genuke (Alonso); Nekez hasi ginateke beste lanen batean (Berria); nuke egun hartan sentitu nuena adierazi lilura edo xarma bezalako hitzak erabili gabe (Lertxundi); Gizakia, bere besaurre laburrez, litzateke adarretik adarrera ibili tximinoaren trebezia eta segurtasunez (Aldasoro); Ezin izango nintzateke hobeto sentitu (Lopez de Arana); Edonork galdetuz gero[...] zein dudan nire bizitzako aurreneko oroimena, ezin izango nuke erantzun (Aranbarri).
‎bigarrenak, bereiz idatzia denak, inor esan nahi du," bat bakarrik ere", betiere ezezko perpausetan: Ez da bat ere etorri; Ez zaukaat zentaborik bat ere (Lopez de Arana); Ez diot hitz bat ere esango (O. Arana); Borges ez da pertsona bat, ez eta pertsonaia bat ere (Juan Garzia); Horixe da dena, eta ez da gertaera bat ere (M. Etxebarria) eta abar.
‎bi gudaloste zirala elkarren aurka zetozenak (Berrondo); Bere arazoa zera da, ez dakiela nola bereizi liburuetan irakurritakoa eta bizitzaren errealitatea (Ezkiaga); Baina zera gertatzen da: nik ez dudala onartu nahi hiri madarikatu honetako jendearengandik onartu behar den guztia (Lopez de Arana); Behean sinatzen duenak hau adierazten du: hamabost urte daramatzala funtzionario lanetan eta, beraz, bosgarren hirurtekoa aitortu behar zaiola; Beste honako hau ere ez nekien nik:
‎Egilea, Vicente de Arana() idazle oso estimatua izan zen garai hartan Bilboko zirkulu literarioetan. Revista de Vizcaya() kultur aldizkaria sortu eta zuzendu zuen eta hainbat literatur lan argitaratu, tartean Los últimos Iberos (1882) arrakastatsua.
‎Vicente de Arana bera ere pertsonaia erromantiko bat izan zen. Gaztetan Londresen duelu bat izan zuen maitasun afera bategatik, Europan zehar emakume baten atzetik hainbat herrialde ere igarotakoa zen, eta mutilzahartuta, bere izaera arraro, kosmopolita eta maitaberak, hainbat eragin zuen Bilbon, tartean Sabino Aranak edo Migel de Unamunok idatzita utzitakoak.
‎El bardo de Uribe, Vicente de Arana, El Aralar, 1896ko uztailaren 17tik abuztuaren 11ra.
‎Grupo Eleyco Valle de Arana lasterketan Tami Navarro 3 izan zen eta taldea 1 sailkatu zen.
‎Larunbatean Aiara Txirrindularitza Elkarteak Grupo Eleyco Valle de Arana proban parte hartu zuen. Lasterketa gorabeheratsua izan zuten, baina emaitzekin oso pozik bukatu zuten.
‎Ioritz Lopez de Arana
‎1898ko azaroaren 26an sortu zen Compañía Ostrícola de Canala, S.A. enpresarena zen. Enpresaren jabeak Pedro Pascual de Gandarias y Navea, Víctor de Arana y Belaustegui, Anacleto de Olaortua e Ibañez de Aldecoa eta Toribio de Arana y Elguezabal ziren.
‎1898ko azaroaren 26an sortu zen Compañía Ostrícola de Canala, S.A. enpresarena zen. Enpresaren jabeak Pedro Pascual de Gandarias y Navea, Víctor de Arana y Belaustegui, Anacleto de Olaortua e Ibañez de Aldecoa eta Toribio de Arana y Elguezabal ziren.
‎Luis edo Koldobikaren semea azaroaren 13an jaio zen, Uztaritzen. Bertan bataiatu zuten, François Xabier Stalisnas de Arana Eguaraz Goiri Hernandorena izena jartzeko. Luis eta Maria Josefina bikotearen bigarrena zen ume hura zortzi urterekin hil zitzaien, 1908an.
‎" Sabino de Arana Goiri" sinatu zuen. Ez zuen horrela sinatu gutun horren aurrekoa, urtarrilaren 9koa, mutikoaren gurasoei zuzendua bera.
‎Biei, nik uste. Hau da, Sabino de Arana Goiri sinatu zuenari eta Sabino Arana sinatu zuenari. Urtarrilaren hogeian sinatu zuen maisuak gutuna.
‎Nire ustea berresteko, gutunetara jo dut. Horien artean dago" 1893’g. urteko Garillako 19’an" José Ignacio de Arana jesuitari idatzi ziona. Zer ziotson argitu aurretik esan dezadan Jose Ignacio Aranak –Azkoitia, 1838 Oña, 1896– itzulpen ugari egin zuela eta liberalismoaren kontrako Bai, pecatu da liberqueriya testu ezaguna idatzi zuela.
‎" Este dibujo –zioen egunkariak marrazkiaren oin oharrean–, que se cree original de Arana Goiritar Sabin, ha sido donado para Bizkai Buru Batzar por doña Nicolasa de Atxikallende, viuda de Arana Goiri".
‎Bigarrena Jose Maria Areilzaren Otro centenario: Sabino de Arana y Goiri da, 1964koa. Ez dio ezer ere emazteaz.
‎" Este dibujo –zioen egunkariak marrazkiaren oin oharrean–, que se cree original de Arana Goiritar Sabin, ha sido donado para Bizkai Buru Batzar por doña Nicolasa de Atxikallende, viuda de Arana Goiri".
‎Lekukotzat, horra hark, 1935eko uztailaren 16an, Abandon sinaturik, Manuel de Egileor lagunari igorri zion gutuna: " Euzkadi agerkarian, iragan igandekoan, bizkaitar estandartearen irudia agertu zen, eta harekin batera doña Nicolasa de Atxika allende viuda de Arana Goiri zioela eta", hartaz" kontsiderazio batzuk egin nahi zizkiola". Hona:
‎Handixe idatzi zien Sabino Arana Goiri Bizkaiko diputatu erbesteratuak, hots, iheslari politikoak, beste alderdikide biri" Sers. D. José Mª de Arana y D. Eduardo de Eguileor", 1903eko urtarrilaren 4an.
‎" Ni, izena Jose de Mendieta eta egoitza Busturian daukan notarioa naizenaren aurrean, On Sabino de Arana y Goiri, Abandokoa jaiotzez eta helbidez Pedernales elizate honetako auzotarra, Doña Nicolasa de Achicallende e Iturrirekin ezkondua(...), lanbidez Ikasketak, hogeita hamazortzi urtekoa, Don Vicente eta Pascualaren semea, zeina nire aurrean dudalarik fede ematen dudan ezagutzen dudala nik neuk eta ezagutzen dutela testigutzat etorri direnek ere, eta haren zedula kontsultaturik, aurtengoa, ...
‎Horren osteko protokoloak, ohikoak. Testamentugile Sabino de Arana y Goiriren ezagutzaz eta gaitasunez fede ematen duela dio notarioak, eta bere eta testiguen –Juan Bautista de Arrasate, Pedro Arrasate eta Dulce Tribis Arrospe– sinadura eransten.
‎Handik ez luzera, irailaren bostean hain zuzen, Bizkaitarrak" La invasión maketa en Gipuzkoa" argiratu zuen. Engrazio Aranzadik idatzia izan eta Basajaun ezizenaz sinaturik argitaratu bazen ere, zuzendariak, Sabino de Arana y Goirik, harengatiko erantzukizuna bere gain hartu zuen. Epaiketa zibila eta militarra zuzendariari, eta aldizkaria itxita!
‎1400 urteaz geroztiko pertsonen izenetan ez da onartuko deituraren aurreko, tarteko edo ondoko eranskinik (de, d’, tar, koa, ko eta y). Adibidez, ontzat emango dira Katalina Erauso (eta ez Katalina Erausoko), Resurreccion Maria Azkue (eta ez Resurreccion Maria de Azkue), Sabin Arana Goiri (eta ez Sabin de Arana y Goiri), Joanes Leizarraga (eta ez Joanes Leizarragakoa), Pedro Agerre Axular (eta ez Pedro de Axular edo Pedro Axularkoa), XV. mendeaz geroztikoak baitira denak. (Mujika et al. 2005:
Emaitza gehiago eskuratzen...
Loading...

Bilaketarako laguntza: adibideak

Oinarrizko galderak
katu "katu" lema duten agerpen guztiak bilatu
!katuaren "katuaren" formaren agerpenak bilatu
katu* "katu" hasiera duten lema guztiak bilatzen ditu
!katu* "katu" hasiera duten forma guztiak bilatzen ditu
*ganatu "ganatu" bukaera duten lema guztiak bilatzen ditu
!*ganatu "ganatu" bukaera duten forma guztiak bilatzen ditu
katu + handi "katu" eta "handi" lemak jarraian bilatu
katu + !handia "katu" lema eta "handia" forma jarraian bilatu
Distantziak
katu +3 handi "katu" eta "handi" lemak 3 elementuetako distantzian bilatu
katu +2 !handia "katu" lema eta "handia" forma 2 elementuetako distantzian bilatu
katu +2 !handi* "katu" lema eta "handi"z hasten diren formak 2 elementuetako distantzian bilatu
Formen konbinazioa desberdinak
bero + handi | asko "bero" lema eta jarraian "handi" edo "asko" lemak bilatu
bero +2 !handi* | !asko* "bero" lema eta jarraian "handi"z edo "asko"z hasten diren formak
!bero + handi|asko|gutxi|txiki "bero" forma eta jarraian "handi", "asko", "gutxi", "txiki" lemak
Ezaugarri morfologikoekin
proba + m:adj "proba" lema eta jarraian adjketibo bat
proba +2 m:adj "proba" lema eta bi hitzetako distantziak adjektibo bat adjketibo bat
bero + handi|asko + m:adi "bero" lema jarraian "handi" edo "asko" eta jarraian aditz bat
proba + m:izearr-erg "proba" lema eta ergatibo kasuan dagoen izen arrunta

Ezaugarri morfologikoak

KATEGORIA
adb adberbioa
adi aditza
adilok aditz-lokuzioa
adj adjektiboa
det determinatzailea
ior izenordaina
izearr izen arrunta
izepib pertsona-izena
izelib leku-izena
izeizb erakunde-izena
lbt laburtzapena
lotjnt juntagailua
lotlok lokailua
esr esaera
esk esklamazioa
prt partikula
ono onomatopeia
tit titulua
KASUA
abs absolutiboa
abl ablatiboa
ala adlatiboa
ban banatzailea
dat datiboa
des destinatiboa
erg ergatiboa
abz hurbiltze-adlatiboa
ine inesiboa
ins instrumentala
gel leku-genitiboa
mot motibatiboa
abu muga-adlatiboa
par partitiboa
psp postposizioa
pro prolatiboa
soz soziatiboa
MUGATASUNA/NUMEROA
mg mugagabea
ms mugatu singularra
mp mugatu plurala
mph mugatu plural hurbila
ADITZ MOTA
da da
du du
dio dio
zaio zaio
da-du da-du
du-zaio du-zaio
dio-zaio dio-zaio
da-zaio da-zaio
du-dio du-dio
da-zaio-du da-zaio-du
da-zaio-du-dio da-zaio-du-dio

Euskararen Erreferentzia Corpusa Euskararen Erreferentzia Corpusa (EEC)
© 2025 Euskaltzaindia