2000
|
|
EUSKO JAURLARITZA: Proyección europea
|
de
la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País. Vitoria Gasteiz, 1986.
|
|
–El anillo escolar en la proscripción del euskera?. Bol.
|
de
la Real Sociedad Vascongada de los Amigos del País, XXVIII, 1972.
|
|
Justo Garate zenak eman zizkigun horren berriak bere lan batean. Ikus,. El anillo escolar en la proscripción del euskera?, Bol.
|
de
la Real Sociedad Vascongada de los Amigos del País aldizkariaren XXVIII, 1972, 174 orrialdean, liburuxka hartan zioenaren zatirik garrantzitsuenak zuzen jasoaz.
|
2001
|
|
Ibid.,. Notas sobre la documentacion historica en Amaya.Cinco cartas de Luis Echevema a Navarro Villoslada?, Archivum, XLVI XLVII(), 325346 orr. Ibid.,. Sobre la genesis de Amaya o Los vascos en el siglo VIII, de Navarro Villoslada.Documentos ineditos?, Boletin
|
de
la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del Pais, LIII (1997), 445 orr. Ibid.,. Para el epistolario de Navarro Villoslada:
|
|
Argitaraldi honen eta guztien oinarria, Parisko Bibliothèque Nationalean gorde den ale bakarra, Urkixok atera zuen argitara, sarrera lan eder batekin, 1933ko RIEVen, faksimile eran eta bakarka, liburu  gisan, Lopez Mendizabalenean. Hemen datorren frantses itzulpena, Lafonena da, lehen BoletÃn
|
de
la Real Sociedad Vascongada de los Amigos del PaÃsen agertua, ohar ikasi ugari lagun zituela. Gaztelaniara, berriz, Aita Akesolok itzuli du, testua oraingo ortografiara aldatzeaz gainera, eta aski dugu, noski, bere izena aipatzearekin.
|
2002
|
|
Hona hemen aldizkari horien zerrenda: Anuario de Eusko Folklore, Anuario del Seminariode Filologla Vasca Julio de Urquijo, Arkeoikuska, Azpilcueta, Bat Soziolinguistika aldizkaria, Bilduma, Boletin de Estudios Historicos sobre San Sebastian, Boletin
|
de
la Real SociedadVascongada de Amigos del Pais, Bulletin du Musee Basque, Cuademos de Etnologla y Etnograffa deNavarra, Ekaia, Ekaina, Revue d. Etudes Basques, Eleria, Enseiukarrean, Etniker Bizkaia, Euskera, Fontes Linguae Vasconum, Gerdnimo de Uztariz, Herri Ardularitzazko Euskal Aldizkaria/ Revista deAdm. Publica, Hik Hasi, Ohitura:
|
|
(1987): . Ideario pedagogico
|
de
la Real Sociedad Bascongada deAmigos del Pais y sus realizaciones en Alava?, Separata del Boletin deRSBAP, 1
|
2003
|
|
Contratada hecha por los jefes
|
de
la Real Cocina de Boca de su Majestad, en septiembre del año de 1761 Antonio Catalán, Juan Tremonilley, Mateo Herbe, jefes de la Cocina de Boca de la Real Casa, decimos que nos obligamos a servir a su Majestad y altezas el número de platos de vianda que aquí se expresarán: [?] 1.a) Comida del Rey, Nuestro Señor:
|
|
Contratada hecha por los jefes de la Real Cocina de Boca de su Majestad, en septiembre del año de 1761 Antonio Catalán, Juan Tremonilley, Mateo Herbe, jefes de la Cocina de Boca
|
de
la Real Casa, decimos que nos obligamos a servir a su Majestad y altezas el número de platos de vianda que aquí se expresarán: [?] 1.a) Comida del Rey, Nuestro Señor:
|
|
158 Honela zionen 1980 urtean Iruñeko Gobernu Zibilak bidalitako oharrak: «Habida cuenta de que, durante los tres años en que se han celebrado los cursos en Pamplona, no ha habido el más mínimo incidente que haya empañado la convivencia de los asistentes a los cursos con la población de Pamplona, Este Gobierno Civil autoriza los cursos, bajo el patrocinio
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca, siempre y cuando dichos actos cuenten con la autorización del Ministerio de Universidades».
|
2004
|
|
Ezpeletako Luis Duhalde tertuliakidea izan zen jatorrizko frantsesa euskaratu zuena. Iruzurra agerian utzi zuen lehenbizikoa Saran zegoen Wentworth Webster artzain protestantea izan zen, Madrilgo Boletin
|
de
la Real Academia de la Historia aldizkarian 1883an publikatu zuen artikulu batean hain zuzen. Ez da Monglaverena euskal letretan dugun faltsifikazio kasu bakarra.
|
2005
|
|
Egia esateko eta bere garaian garaiko ikuspegian murgilduz gero, probintzia soila gainditzeak eta Irurac bat izeneko elkarguneaz aritzeak, urrats nabarmen berria suposatzen zuen, ez baitugu ahaztu behar tokian toki ko aginteak probintzi mailakoak baino boteretsuagoak zirela. Hasieran Xabier Munibek bere Akademia proiektua Gipuzkoako Batzar nagusietan aurkeztu10 Arabako Artxibategi Probintziala, Prestamero saila, 11 kutxa.OLABARRI, I., Proyectos historiográficos
|
de
la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del Pais, 1 Seminario de Historia de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País. San Sebastian, 1986, 461 470.39] OSEBA AGIRREAZKUENAGAzuen11 Baina handik lasterrera hiru probientzien mailan planteatu zuen, ondo ren bascongada izendatuz.
|
|
Egia esateko eta bere garaian garaiko ikuspegian murgilduz gero, probintzia soila gainditzeak eta Irurac bat izeneko elkarguneaz aritzeak, urrats nabarmen berria suposatzen zuen, ez baitugu ahaztu behar tokian toki ko aginteak probintzi mailakoak baino boteretsuagoak zirela. Hasieran Xabier Munibek bere Akademia proiektua Gipuzkoako Batzar nagusietan aurkeztu10 Arabako Artxibategi Probintziala, Prestamero saila, 11 kutxa.OLABARRI, I., Proyectos historiográficos de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del Pais, 1 Seminario de Historia
|
de
la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País. San Sebastian, 1986, 461 470.39] OSEBA AGIRREAZKUENAGAzuen11 Baina handik lasterrera hiru probientzien mailan planteatu zuen, ondo ren bascongada izendatuz.
|
|
bezalako beste bilatzaile batzuk kargatzeko aukera ere ematen du. Halaber, barrara igo daitezke Diccionario
|
de
la Real Academia, Internet Movie Database eta mundu osoko 300 bilatzaile baino gehiago. Internet Explorer ek ere bilaketa barra bat gehitzeko aukera du.
|
|
–Eusko Ikaskuntzako sorta be bayagok, 1983tik aurrerakoa (ale zaharrak ez). Baitte Boletín
|
de
la Real Sociedad Vascongada de Amigos del País koen saila, 1945etik aurrerakoa. Sagarminagan bayagok.
|
|
Asanblea Orokor Berezia eta Erabakitzailea Euskalerriaren Adiskideen Elkartea/ Actas: Asamblea Extraordinaria y Deliberante
|
de
la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del Pas. (e). EUSKALERRIAREN ADISKIDEEN ELKARTEA.
|
|
Euskaltzaindiaren arautegia/ Estatutos
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca, Euskaltzaindia. Euskaltzaindiaren barne erregelak/ Reglamento interior de la Real Academia de la Lengua Vasca, Euskaltzaindia.
|
|
Euskaltzaindiaren arautegia/ Estatutos de la Real Academia de la Lengua Vasca, Euskaltzaindia. Euskaltzaindiaren barne erregelak/ Reglamento interior
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca, Euskaltzaindia. ASKOREN ARTEAN.
|
2006
|
|
href=http://www.rae.es/ title= Diccionario
|
de
la Real Academia Online >
|
|
Diccionario
|
de
la Real Academia Onlinez
|
|
Diccionario
|
de
la Real Academia Española (DRAE): –Reunión o concurrencia numerosa para conseguir tumultuaria o violentamente cualquier fin, por lo común político?.
|
|
Boletín
|
de
la Real Academia de la Historia aldizkarian.
|
|
Halere, Soraluce k dio 1204an Alfontso VIII.a Donostian zela, Gipuzkoa hartu zuen unean; Diccionario Geográfico Histórico
|
de
la Real Academia de la Historiak ez du fundazio gutunaz hitz egiten, baina 1201eko larre pribilegio bat aipatzen du (Auñamendi).
|
2007
|
|
Hainbat interbentzio dagoen arlo horretan, haizu izan bekigu hemen frantsesezkoaren alboan gaztelaniazko eta euskarazko bana gogoratzea garai beretsukoak. Gaztelaniaz Luis S. Granjel," Presencia de Vasconia en la vida y en las obras de Pfo Baroja", Boletin
|
de
la Real Sociedad Vascongada de Amigos del Pas IX, 1953, 155 eta 363 Artikulu honetan, paisaiaz gain, Barojaren Baskoniarentzat arrazaren inportantzia nabarmentzen da, eta Barojaren identitatean ere euskal arrazak (eta beharbada piska bat germaniarrak) jokatzen zuen rola: berak ematen zion inportantzia, adibidez, euskal deitura garbien zerrenda luzeari, gehi batño italiarra, edo hobeki lombardiarra (eta, beraz, saxona Barojarentzat!); nola hortik esplikatzen zuen bere psikologia pertsonala, idiosinkrasia; ustekera horrek nola influitu duen haren nobelazko pertsonaia diferenteen aiurri beti barojarrean, nobela guztiak bere autobiografia modu bat bihurtzeraino, etab. Iruditu zaigunez, argitaratzen dugun ustezko Miranderen testua, Granjelek inspiratu izan lezake agian heintxo batean.
|
|
Lan hori, dokumentazio kualitatiboki garrantzitsuena zuten bi artxiboetan oinarrituta egin zen: " Archivo
|
de
la Real Chancilleria de Valladolid" artxiboko prozesu zibilak eta Madrilgo Artxibo Historiko Nazionaleko ezabatutako kontseiluen atala.
|
2008
|
|
El acto[...] prohibiendo que se sigan dictando en Mundaka bandos en euzkera[...] ha coincidido con la publicidad del texto de la reclamación que ha dirigido el director
|
de
la Real Academia Española, don Antonio Maura Montaner, al ministro de Instrucción Pública, interesando que se «ordene á todos los encargados de la dirección y enseñanza del idioma, como rectores y decanos de Universidades, directores de Institutos, directores de Escuelas Normales y Colegios, inspectores de Enseñanza y maestros de escuelas públicas, que sin contemplación ni disculpa, de ...
|
|
Konbentzio Gerraren osteko abagunean eibartarrek arma fabrika berriz Soraluzen kokatzea eskatu zuten, baina 1801 urteko maiatzaren 19 eta 20an izandako uholdeen ondorioz, egoera arriskutsua sortu zen herri horretan, Errege Etxearen ondoan zegoen mendiko lurrak eta haitzak askatzen hasi zirelako«? de donde han descendido, aunque sin daño algunos pedazos, quedando otros muchos, y mucho maiores(?) tan proximos a desunirse de su centro y rodar por la montaña acia la Real Casa(?) los Individuos
|
de
la Real Casa, recelosos de havitar en adelante en ella, han hecho presente a SM el gravisimo peligro, en que están; y por tanto le suplican se digne sacarlos del riesgo, haciendo, o permitiendo se traslade dicha Real Casa a otro Pueblo»304 Sinatu gabeko idatzi horren egileek Isasiko dorretxea proposatu zuten Errege Etxearen kokapen berritzat. Eibar gainera, Soraluze, Ermua eta Elgoibarren tartean egoteak, eskualdeko armagin guztientzat suposatuko zuen onura argudiatzen zuten, eta SEAFen egoitza Bergarara eramateko zurrumurruei, honela erantzun zien Bustinduik:
|
|
«? se procure conseguir la revocacion
|
de
la Real Orden que dispone la construccion de cañones a cilindro y que en estas fábricas se elavoren a martillo segun costumbre inmemorial» EiUA, A, 1,1, 14, Akta Liburuak(),.
|
|
José Ignacio Iriondo Elgoibarko alkatearen gutuna Gipuzkoako Buruzagi Politikoari: «En cumplimiento
|
de
la Real Orden circulada por V.S. con fecha 6 de Abril ultimo sobre el numero de individuos de que deben constar en los Ayuntamientos Constitucionales, hallandose este Pueblo en el caso de que haya dos Alcaldes por exceder de quinientos vecinos y no llegar a mil se ha tenido a bien de nombrar por Segundo Alcalde con las formalidades prevenidas en el Reglamento de su razon a D. Bernardino de Urruzu...
|
2009
|
|
–lo que es más importante? el docto miembro
|
de
la Real Academia de la Lengua tienen noticia de ella; prácticamente es como si no existiera, y ello es claro indicio de cómo las instituciones científicas vascongadas se desenvuelven en un clima de atonía, indiferencia e ineficacia que no hacen sino confirmar lo que recientemente afirmaba José Miguel de Azaola en su famosa. Carta de Vasconia, publicada en la revista. Arbor?.
|
2010
|
|
" documentos inéditos acerca del uso de la lengua vulgar en los libros espirituales", in: Bolet� n
|
de
la Real Academia Española. Xii, 1925, 258, 470, 652673; Xiii, 1926, 76, 194, 302 erromantzez idatzitako erlijio liburuen alde eta kontrako garaiko arrazoiak ezagutzeko agiriak biltzen ditu:
|
|
La ficha catalográfica correspondiente a esta publicación está disponible en el catálogo de la biblioteca
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca: www.euskaltzaindia.net/azkue
|
|
La ficha catalográfica correspondiente a esta publicación está disponible en el catálogo de la biblioteca
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca:
|
|
La ficha catalográfica correspondiente a esta publicación está disponible en el catálogo de la biblioteca
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca: www.euskaltzaindia.net/azkue
|
|
adierazi nahi duen hitzetik, eratorria dela. Horrela, Espainiako Diccionario
|
de
la Real Academia Española k, 21 arg., Madril, 1992, 1671 or., «aurrerantz joateko akzioa» («acción de ir hacia delante») gisa definitzen du. Izan ere, prozesua alderdien eta epai organoaren egintza prozesal multzoa baita, eta egintzok hasieratik bukaera arte ordenan eta denboran elkarren segidan ematen dira.
|
|
Real Academia de la Lengua Española, Diccionario
|
de
la Real Academia de la Lengua Española, 21 arg., Madril, 1992, 1888 orrialdean irakur daitekeenez sistema bat «gai baten gainean arrazionalki lotutako arau edo printzipio multzoa» edo «beraien artean helburu bat lortzeko ordena baten arabera lotuta dauden gauzen multzoa» da.
|
|
Hara zer dioen, Zezilia Eguzkitzaren prokuradore Juan Antonio Mañeru iruñarrak: hara zerca de dos años que Nicolas de Sarabia de oficio marinero marido de dicha Cecilia se embarco en el puerto del Pasaxe en el Navio nombrado San Fernando
|
de
la Real CompañÃa Guipuzcoana de Caracas y biniendo para su casa, de Guayra a la ciudad de Cadiz en el mismo navio, subcedio el haverse aogado con otros ocho compañeros, eta zorigaitz haren berri jakitean, Donostian ere ospatu zirela guzien elizkizunak.
|
|
Ba, beste argitasun frankoren artean, hauxe dio: Mapa general que comprende los términos de Anizlarrea
|
de
la Real Casa de Roncesvalles y de la endrezera de Eliberria de la villa de Goizueta. Es copia del que hicieron D. Fco de Hugartemedia y D. Fernando Martinez Corciu, Arquitectos en el año 1792 RenterÃa 1  º de Abril 1865.
|
|
Begira 1747ko abenduaren 27ko gastuen zerrendan ere nola ageri den, beste hirurak ez bezala bakarka aipatua: En este dÃa llegaron a la Ciudad de Pamplona donde se detubieron hasta la tarde del dia 29,(...) con mandato
|
de
la Real Corte a resultas de haverse refugiado al Sagrado, Joseph de Echagarai.
|
|
Goizueta y Abril 28 de 1748: Remate de las abejas embargadas, propias de Joseph de Quillaberri, echo con mandato
|
de
la Real Corte, a favor de Ambrosio Descarga, y Cesion por éste, a favor de Pelaio Retegui. Eta titulu horren segidan, honelaxe hasten dira eultze eta ezti guzien enbargoa egiteko tramite guziak, orduko usarioari segituz:
|
|
Gaztelera euskara hurrenkeran antolatu zen hiztegia, Diccionario
|
de
la Real Academia abiapuntutzat harturik, gaztelerazko hitzek euskarazko ekibalentzia zutela frogatu nahi izan zuen. Euskara hizkuntza barbaro eta kulturarako baliaezina zela esaten zen Espainiako akademia eta gorteetan.
|
2011
|
|
Malli Txapar. Historia
|
de
la Real Fábrica de Municiones de Orbaizeta liburuaren egilea
|
|
Malli Txapar orbaizetarrak Historia
|
de
la Real Fábrica de Municiones de Orbaizeta liburua plazaratu du PamielarekinOlaren historia eta Jabier Beorlegi arkitektoak egindako planoak bildu ditu
|
|
Ehunka lagunek egindako lanaren lekuko isilak dira, baita zenbait gerraren zeharkako protagonista ere. Lantegia 1784tik 1882ra izan zen martxan, eta lanean aritu zen mende eskaseko bizitza bildu du Malli Txaparrek Historia
|
de
la Real Fábrica de Municiones de Orbaizeta (Orbaizetako Munizio Errege Olaren Historia) liburuan. Olaren historia eta jarduera kontatzeaz gain, azpiegiturak izan zuen egitura eta eraikinen planoak ere bildu ditu lanean.
|
|
Espainako lau hizkuntzak ezagutzen zituen eta umetan Elorrion euskara ikasteak eta gaztetandik izan zuen zaletasuna latin aurreko hizkuntzak penintsulan ezagutzeko, nire iritziz, arrazoi indartsuagoa dira, hartu zuen bidea hartzeko. 1944an Castro Guisasolaren liburu baten kontuemate bat argitaratu zuen, eta 1945an euskararen etimo batzuei buruz beste lan bat. Boletín
|
de
la Real Sociedad Vascongada de Amigos del País, aldizkarian.
|
|
Lan honen iturriak: AGUD M., BRSVAP, 1986; BUSTAMANTE J., Revista Española de Antropología Americana, 1986; LAGO CARBALLO, A. Cuadernos Hispanoamericanos, 1987; LAIN ENTRALGO, P., Boletín
|
de
la Real Academia Española, 1985, eta. Más de cien españoles?, 1981; SALCEDO E.,. Vallisoletanos. Antonio Tovar?, 1984; SILES RUIZ J.,. Homenaje a Antonio Tovar?, Valladolid, 1987 Harrigarri samarra bada ere badago Juan GILek idatzitako lan bat,. Antonio Tovar?, Sevilla, 1984, mailegatzeko ez dagona Espainia osoko biblioteka baten ere.
|
|
Gaztelaniazkok ereduak: Micro Robert, Oxford, Larousse txikia, Santillana, Maria Moliner, Diccionario básico
|
de
la Real Academia, Casares
|
|
Halaber, 40ko hamarkadan Euskal Hizkuntzalaritza, Filologia eta Literaturaren inguruan bi aldizkari sortu ziren: lehena Boletín
|
de
la Real Sociedad Bascongada de Amigos del País (aurrerantzean, Boletin de la RSBAP), kultur aldizkaria, eta bigarrena, Egan, literatur aldizkaria, aipatutako buletinaren literatur eranskin gisa. Bai bata zein bestea gaur egunera arte modu jarraian argitaratu dira.
|
|
Carlos V.aren morroi eta arma errege izan zen. Libro
|
de
la Real ArmerÃa de la Nobleza Española idatzi zuen, gaur egun desagertua.
|
2012
|
|
La ficha catalográfica correspondiente a esta publicación está disponible en el catálogo de la biblioteca
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca:www.euskaltzaindia.net/azkue
|
|
La ficha catalográfica correspondiente a esta publicación está disponible en el catálogo de la biblioteca
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca:www.euskaltzaindia.net/azkue
|
|
Argitalpen honen fitxa katalografikoa eskuragarri duzu Euskaltzaindiaren Azkue Bibliotekako katalogoan:www.euskaltzaindia.net/azkueLa ficha catalográfica correspondiente a esta publicación está disponible en el catálogo de la biblioteca
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca:www.euskaltzaindia.net/azkueLes données bibliographiques correspondant à cette publication sont disponibles sur le site de la Bibliothèque Azkue de l. Académie de la langue basque:www.euskaltzaindia.net/azkueA catalog record for this publication is available from the Azkue Biblioteka, Royal Academy of the Basque Language:www.euskaltzaindia.net/ azkue© June...
|
|
Direcciones electrónicas para consultas lingüísticas www.rae.es: página web
|
de
la Real Academia Española de la lengua. Permite acceder a un diccionario online. www.efe.com:
|
2013
|
|
La ficha catalográfica correspondiente a esta publicación está disponible en el catálogo de la biblioteca
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca:www.euskaltzaindia.net/azkue
|
|
Ruiz de Larrinaga, J. 1954. Cartas del P. Uriarte al Príncipe Luis Luciano Bonaparte con notas bio bibliográficas del P. Fr. Juan Ruiz de Larrinaga, O. F. M.?. Boletín
|
de
la Real Sociedad Vascongada de Amigos del País, 1954, X, 3, 4, 231 or.
|
|
4º Que, como he manifestado en el punto anterior, no habiendo grados ni revalidas en las Escuelas de Nautica, tampoco hay ingresos bajo este concepto, pero el producto anual de Matriculas puede regularse proximamente en el de tres mil trecientos reales anuales; pues la esperiencia de seis años que lleva funcionando esta escuela arroja el numero de treinta y tres alumnos matriculados en cada curso, los cuales pagando por derechos de matricula, en dos plazos, a razon de 100 reales cada alumno, componen la suma de tres mil trescientos reales en cada curso. Aqui debo manifestar a V. Y. que, siendo esta Escuela de fundación particular, creada en virtud de Real Orden de 20 de abril año de1859, con todas las atribuciones y preeminencias de las demas Escuelas de Nautica del Reyno, aun con la de que los Profesores que presten sus servicios en ella, conserven sus antiguedades y [número?] en el escalafon respectivo, segun se desprende
|
de
la Real Orden de 26 de Marzo de 1862, y teniendo manifestada a la Superioridad y depositada la cantidad que a los Fundadores se les exigió en Orden de 7 de Setiembre de 1861[?, 1866?] (con cuya cantidad se cubren desahogadamente las necesidades del material y personal de enseñanza, no percib [iendo] cantidad alguna para su sostenimiento ni del Estado ni de la Diputación Foral ni del Municipio,...
|
2015
|
|
Diccionario
|
de
la Real Academia de la Lengua Española dakar azalean, urregorrizko letra dotorez idatzita. Liburu asko daude liburutegi honetan, egon ere; liburukote hau bezain dotoreak gutxi dira baina, eta are gutxiago hau bezain esanguratsuak, honek hitz guztiak dakartza-eta, berba egitean erabiltzen ditugun guztiak, eta nik erabiltzen ez dakizkidan asko eta asko ere bai.
|
|
1972. El anillo escolar en la proscripción del euskera.? Boletín
|
de
la Real Sociedad Vascongada de los Amigos del País, 28: 174 Donostia:
|
|
Estudio lingüístico demográfico.? Boletín
|
de
la Real Sociedad Vascongada de los Amigos del País, 29: 3 Donostia:
|
|
–Cartas del P. Uriarte al Príncipe Luis Luciano Bonaparte.? Boletín
|
de
la Real Sociedad Vascongada de los Amigos del País, 13: 429 Donostia:
|
|
15 Muñoz Rivero, Mª T. (1996): «La sanidad militar en Euskadi durante la Guerra Civil (1936.1937)», Boletín
|
de
la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, Donostian, 1.Tomoa, 213
|
2016
|
|
La ficha catalográfica correspondiente a esta publicación está disponible en el catálogo de la biblioteca
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca: www.euskaltzaindia.eus/azkue
|
|
Apirilean ez dira egunak bazkalostean itzaltzen. Azpeitiko handikiengana helduta Azkoitiko gertaeren berri, izuak bultzatu zituen laguntza bila (herrian ziren, txandaz hala egokitzen zelako, Probintziako diputatu nagusia, Josseph Joakin Enparan eta Benito Antonio Barreda korrejidorea," del Consejo de su Majestad
|
de
la Real Chancilleria de Valladolid"). Eta herio hartan, udaletxeko armategian zeuden fusilak, balak eta bolbora aterata, taldeak osatu ziren.
|
2017
|
|
1965. Iztegirako gaiak?. Boletín
|
de
la Real Sociedad Vascongada de los Amigos del País, 21: 197 Donostia:
|
|
1965. Voces vascas de Bacaicoa?. Boletín
|
de
la Real Sociedad Vascongada de los Amigos del País, 21: 386 Donostia:
|
|
–Cartas del P. Uriarte al Príncipe Luis Luciano Bonaparte?. Boletín
|
de
la Real Sociedad Vascongada de los Amigos del País, 10: 231; 13:
|
|
Sin embargo, el documento más importante está fechado en 1.138, firmado por el rey de Castilla Alfonso VII, que es el Fuero de Atapuerca, documento que se conserva en la Biblioteca
|
de
la Real Academia de Historia de Madrid. En éste sí se habla de la villa de Atapuerca (Ataporcha) y de sus vecinos.
|
|
Toletum: boletm
|
de
la Real Academia de Bellas Artes y Ciencias Historicas de Toledo23.151
|
2019
|
|
Eta nik ezin al dut idatzi antzeko beste nobela bat, honako titulu hau duena, esate baterako, eta, ahotsa jaisten nuela badaezpada, belarrira esan nion?: Cien años de soledad, los
|
de
la Real Sociedad, kar kar kar?! –jarraian, futbol forofo baten tokian jartzen ahalegintzen nintzela, ia garrasika esan nion?:
|
|
Biblioteca Azkue
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca:
|
|
La ficha catalográfica correspondiente a esta publicación está disponible en el catálogo de la Biblioteca Azkue
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca: www.euskaltzaindia.eus/azkue.ll
|
2021
|
|
Azkenik, Deia (1977), Egan (1948), Boletín
|
de
la Real Sociedad Vascongada de Amigos del País (1945), Euskera (eta 1957) eta Olertik (19591969 eta) osatuko dute hamabostekoa. Bertsolaritzak lortu zuen, bada, euskal literatur aldizkarien, gerraostean Euskal Herrian funtzionatu zuen kultur aldizkari bakarraren, Euskaltzaindiaren eta ziklo bukaerako egunkari abertzale berriaren arreta bereganatzea.
|
|
Amorotoarrak() fraide karmeldarra izanik ordenaren babespean bi urte lehenago abiarazi zuen Karmel aldizkariaren gehigarri gisa sortu eta zuzendu zuen aldizkaria, olerkien ondoan bertsoari ere bere tokia eginez. Euzko Gogoa, Boletín
|
de
la Real Sociedad Vascongadas de Amigos del País, Zeruko Argia, Príncipe de Viana eta Karmel aldizkarietan ere argitaratu zuen bertsolaritzari buruz, eta Milla euskal olerki eder (1954), Jose Antonio Agirre saria merezi izan zuen Gure bertsolariak (1964), Enbeita oleskaria (1966), eta Enbeita’tar Kepa, gure urretxindorra (1971) liburuak ere argitaratu zituen alor hau jorratuaz.... Bizkaiko lehen txapelketetan epaimahaiko ere ibili zen.276
|
|
2000 urtean Rubio Ereñori eman zioten ‘Gran Cruz
|
de
la Real Orden de Reconocimiento Civil a las Victimas del Terrorismo’ delako domina. Horrekin eta Carlos Pera Tambo sozialista alkatea zelarik, Barakaldoko Udalak eman zion Herriko Urrezko Domina, Akusatuak edo auzipetuak:
|
|
Euskal komunitate zientifikoaren datu basearen aurkezpena Euskaltzaindian", Euskera: Euskaltzaindiaren lan eta agiriak= Trabajos y actas
|
de
la Real Academia de la Lengua Vasca= Travaux et actes de l’Academie de la Langue basque, 50 (1), 189
|
2022
|
|
Diccionario
|
de
la Real Academia de la Lengua españolak onartua du" flipar" aditza, eta, baten faltan, bost adiera diferente bereizirik gainera. Baina guztietan" co loq." marka erantsi diote:
|
2023
|
|
Etorkizunari begira XIX. mendetik. Jose Brunet-en argazkiak, Marques
|
de
la Real Defensa bilduma/ Progresando. Mirando al futuro desde el siglo XIX. Fotografias de Jose Brunet, Coleccion Marques de la Real Defensa [Erakusketa].
|
|
Jose Brunet-en argazkiak, Marques de la Real Defensa bilduma/ Progresando. Mirando al futuro desde el siglo XIX. Fotografias de Jose Brunet, Coleccion Marques
|
de
la Real Defensa [Erakusketa]. (e).
|
|
1774koak bide dira Estatutos aprobados por S.M. para gobierno
|
de
la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del Pa^S9 El borracho burlado, opera comica... 1764an argitaratu zen,, Xabier Maria Munibe Euskalerriaren Adiskideen Elkartearen sustatzaile nagusiak ondua eta Tomas Roblesek inprimatua, baina ez egiletza(" un caballero guipuzcoano") ez inprimatzailea ez dira esplizituki adierazten.
|