|
2002
|
|
|
 ¡ Vete,
|
haz
el favor! esaten dit, oraingoan gaztelaniaz.
|
|
2008
|
|
|
«Que siendo como son los acreedores, con reclamaciones de la calidad de personales se formaran entre ellos lotes del valor de mil a dos mil reales, con la calidad de que entre los mismos han de ser negociables si bien su adquisicion sera emanada de la voluntad libre de cada uno de ellos, y nunca de obligacion, pues para el caso de preferir la cobranza en rr.vv. se le
|
hara
el pago en justa proporcion a su haber anualmente comparado con los rv. destinados a la solucion respecto a que ninguna graduacion de preferencia o antelacion exite entre ellos, y es pacto aparte de todos que se imponen a si mismos de renunciar a la prelacion en su caso» EiUA, A, 1,1, 13, Akta Liburuak(),.
|
|
2015
|
|
|
Aqui tenimels barris crescuts durant les immigracions dels anys 50, 60 i 70 De fet, si miressim per barri, no per districte, aqui dins hi hauria el nucli catalanoparlant tradicional i aqui hi hauria el nucli deparlant tradicional, aqui hi hauria tambe el seu nucli aqui no, aixo eren camps i tota la poblacio esvinguda practicament tota els anys 50 Aquesta distribucio territorial de la ciutat de Barcelonate la seva continuacio despres si mirem la regio metropolitana. Aqui hi
|
ha
el que se, n pot dir l, eixdels Ferrocarrils de la Generalitat, curiosament hi ha un mitja de transport com es des d, aqui desde la Plaça de Catalunya fins al centre de Terrassa que no es veu pero es d, aquest color, el centrede Terrassa es d, aquest color, la periferia no, pero el centre si i el centre de Sabadell que tambees d, aquest color. Per tant, hi ha un clar eix que ajunta des del centre de Barcelona fins a fora, passant per territoris majoritariament catalanoparlants.
|
|
|
Per tant, hi ha un clar eix que ajunta des del centre de Barcelona fins a fora, passant per territoris majoritariament catalanoparlants. I aqui hi
|
ha
el que podem dir l, eix de laRenfe, que passa per territoris poblats per les immigracions dels anys 50 i 60 o tambe es el quepodem dir l, eix del riu Besos, que continua, curiosament, per aquest eix on hi ha tambe una via.Posteriorment tenim aqui l, eix del riu Llobregat, tambe organitzat aixo es una via de comunicacio iun eix costaner, on tambe es va instal lar una gran quantitat de poblacio cas... Soneixos reals pero on la gent circula, circula en cotxes, circula en ferrocarrils, de fet, aqui hi ha unalinia de Renfe, aqui hi ha una altra linia de la Renfe, aqui hi ha la linia de Renfe i, en canvi, aixoson els Ferrocarrils de la Generalitat.
|
|
|
Tambe es un modelque a traves de l, ensenyament ha buscat que el catala sigui una llengua de tots, aixo es un lemamolt antic, i que tothom pugui accedir al coneixement del catala (aixo tambe ha tingut progressioen la legislacio que esta mostrant aquesta voluntat). I arriba l. Estatut intentant declarar el deure deconeixer el catala, que tambe ha estat reinterpretat pel tribunal amb la consequencia que, de fet, segons el Tribunal Constitucional, el catala te una situacio juridica inferior en el seu propi territorique el castella perque nomes en castella hi
|
ha
el deure i el catala no en te. Per tant veiem aquestestensions.
|