|
2008
|
|
|
Hiriaren izena daramanak, ordea, hala dio: . Trieste
|
ha
una scontrosa/ grazia. Se piace,/?
|
|
2015
|
|
|
Per que. Despres de donar li voltes, jo crec que en el fons es una questio de projecte: el catala es un projectede base nacional i de principis republicans, diguem ne, meritocratics, i es un projecte que defesaque hi
|
ha
una societat que viu en un territori que te una llengua societaria. Que vull dir amb aixo. Partim de la base que el catala es per tothom, pot ser no de forma exclusiva, aqui hi ha discrepancies, pero que el catala es per tothom, no es per uns com ho es per uns altres.
|
|
|
Aqui tenim les xarxes de transport de la poblacio de la regio de Barcelona aqui teniu Barcelona, aqui teniu Mataro, Sant Celoni, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, veieu com Barcelona esel nucli d, una xarxa de moviments aquestes dades son del 1996 i aleshores ja era el nucli d, unsmoviments de poblacio que anaven i venien per treballar, pero hi havia comarques aixo es claramentuna comarca, com es pot veure, fixeu vos com Terrassa i Sabadell tenen les seves arees de captacio, com Granollers te la seva area aixo es el Maresme, aixo es el Valles Occidental, aixo es un altrezona del Valles Occidental. Es a dir, hi
|
ha
una regio clarament definida, en termes d, aquest que estamarcat laboral, pero perque Barcelona atreu i expulsa poblacio amb dinamiques complexes.
|
|
|
I aqui hi ha el que podem dir l, eix de laRenfe, que passa per territoris poblats per les immigracions dels anys 50 i 60 o tambe es el quepodem dir l, eix del riu Besos, que continua, curiosament, per aquest eix on hi ha tambe una via.Posteriorment tenim aqui l, eix del riu Llobregat, tambe organitzat aixo es una via de comunicacio iun eix costaner, on tambe es va instal lar una gran quantitat de poblacio castellanoparlant. Soneixos reals pero on la gent circula, circula en cotxes, circula en ferrocarrils, de fet, aqui hi ha unalinia de Renfe, aqui hi
|
ha
una altra linia de la Renfe, aqui hi ha la linia de Renfe i, en canvi, aixoson els Ferrocarrils de la Generalitat.
|
|
|
Segon, el parany de la diferencia. Ara mateix un dels grans reptes que tenim i que compartimbascos i catalans es que no podem acceptar, si volem sobreviure, no podem acceptar que se, nsassumeixi una diversitat linguistica en una societat multicultural en que hi
|
ha
una llengua per defecte, que es un altre i les nostres llengues nomes son una llengua comunitaria. Aixo es el que es vaintentar al Canada, de fet els anglofons deien, direm que som un pais multicultural i multilingue?, els francofons van dir, no, no, som un pais amb dues llengues d, entrada i, si voleu, multicultural, pero oficialment bilingue?.
|
|
|
Quan parlem de territorialitat, diriem que les normes linguistiques s, estableixen en funcio delterritori i hi
|
ha
una idea de limitar a certes regions, no al dret dels ciutadans de beneficiar se delsserveis en una llengua determinada. Per tant, el criteri de territorialitat, d, alguna manera, s, utilitza quan es vol donar una certa primacia a una llengua i quan es vol protegir una zona geograficarespecte a la influencia d, un altra llengua dominant que s, ha anat introduint, s, ha anat estenent.Pero es dificil entendre que es la territorialitat pura, a vegades s, ha interpretat com a unilinguisme, altres diuen que no, que no implica territorialitat unilinguista.
|
|
|
Per tant, es molt questionableque els tribunals ordinaris determinin proporcions a l, us de les llengues vehiculars, que es el queesta succeint, pero son casos, de moment, particulars, pero amb algun matis, perque s, esta avalant que la tria d, un estudiant pugui fer canviar la llengua del seu grup, de la seva classe. Per tant, tambe aqui hi
|
ha
una questio que es podria parlar molt des d, un punt de vista territorial i personalcom tambe del dret d, una persona que pugui obligar a canviar tota la llengua al grup.
|
|
|
La creacio de l. Academia de sa llengo balea, unproposit aberrant des de tots els punts de vista, ha estat la darrera temptativa de part dels sectorsultres, uns sectors que tampoc no han renunciat a l, us de la violencia i de metodes de discutibleacceptacio. Cada any, dia 30 de desembre, durant l, ofrena oficial al monument del rei en Jaume I, a Palma, hi
|
ha
una concentracio de persones contraries a la catalanitat de la llengua que aprofitenl, ocasio per exhibir simbols feixistes i desafiar les persones que hi acudeixen. L, any 1989, un artefacte va explotar al repetidor de TV3, a la serra d. Alfabia, en una accio de sabotatge que va conduirl, autor a la preso, un conegut ultradreta anomenat Jaime Martorell.
|
|
|
En aquest sentit, parlant dels sectors economics, ens trobarem que hi
|
ha
una equiparacio entreel que ha estat i es encara la manca de valoracio de la llengua amb la manca de consideracio alterritori. De fet, hi ha dues institucions de gran arrelament social que han esdevingut autenticsmonstres als ulls de politics i de classes dominants per la seva insistent presencia i reivindicacio.D, una part la ja esmentada Obra Cultural Balear, que atresora 53 anys de feina en defensa de lallengua i la cultura de les illes.
|