|
2000
|
|
|
7°. En todas las funciones sagradas en las que se hubiere dirigido la palabra alos fieles en lengua vascongada, se
|
hara
un brevisimo resumen de loexplicado, en lengua castellana.
|
|
2015
|
|
|
Aqui tenimels barris crescuts durant les immigracions dels anys 50, 60 i 70 De fet, si miressim per barri, no per districte, aqui dins hi hauria el nucli catalanoparlant tradicional i aqui hi hauria el nucli deparlant tradicional, aqui hi hauria tambe el seu nucli aqui no, aixo eren camps i tota la poblacio esvinguda practicament tota els anys 50 Aquesta distribucio territorial de la ciutat de Barcelonate la seva continuacio despres si mirem la regio metropolitana. Aqui hi ha el que se, n pot dir l, eixdels Ferrocarrils de la Generalitat, curiosament hi
|
ha
un mitja de transport com es des d, aqui desde la Plaça de Catalunya fins al centre de Terrassa que no es veu pero es d, aquest color, el centrede Terrassa es d, aquest color, la periferia no, pero el centre si i el centre de Sabadell que tambees d, aquest color. Per tant, hi ha un clar eix que ajunta des del centre de Barcelona fins a fora, passant per territoris majoritariament catalanoparlants.
|
|
|
Aqui hi ha el que se, n pot dir l, eixdels Ferrocarrils de la Generalitat, curiosament hi ha un mitja de transport com es des d, aqui desde la Plaça de Catalunya fins al centre de Terrassa que no es veu pero es d, aquest color, el centrede Terrassa es d, aquest color, la periferia no, pero el centre si i el centre de Sabadell que tambees d, aquest color. Per tant, hi
|
ha
un clar eix que ajunta des del centre de Barcelona fins a fora, passant per territoris majoritariament catalanoparlants. I aqui hi ha el que podem dir l, eix de laRenfe, que passa per territoris poblats per les immigracions dels anys 50 i 60 o tambe es el quepodem dir l, eix del riu Besos, que continua, curiosament, per aquest eix on hi ha tambe una via.Posteriorment tenim aqui l, eix del riu Llobregat, tambe organitzat aixo es una via de comunicacio iun eix costaner, on tambe es va instal lar una gran quantitat de poblacio castellanoparlant.
|
|
|
A mes a mes, el desequilibri de la Constitucio, tot i que no ho prohibeix, no s, esten l, exercici de drets linguistics personals des ciutadans en relacio amb les institucions generals. Per tant, tampoc no hi
|
ha
un principi personalista en relacio amb les institucions generals de l. Estat, comtrobariem en altres models com, per exemple, el model canadenc, fines, etc.
|
|
|
...ot ser es el mes interessant perque si que normalmentuna politica territorial es plasma molt en un unilinguisme, o be en us preferent de la llengua al, ambit de les administracions, aqui el que s, observa es una gran coherencia amb tota la evoluciolegislativa que hi ha hagut a Catalunya, perque ja a l, any 1980, es a dir, abans d, aprovar se la primera Llei de Normalitzacio Linguistica de 1983, hi
|
ha
un decret del Consell Executiu del Govern dela Generalitat a l, any 1980 que va establir el catala com a llengua d, us normal de les administracions catalanes. Llengua d, us normal en tots els documents, els procediments, amb la garantia queels ciutadans que ho demanin siguin atesos en castella i rebin tambe impresos en castella.
|
|
|
Aqui hiha algunes interpretacions dels tribunals ordinaris que han vingut a reinterpretar la sentencia ambcriteris poc coherents perque el que estan fent es analitzar alguns reglaments linguistics que hanaprovat les diputacions provincials o que han aprovat ajuntaments, entre d, altres l. Ajuntament deBarcelona, i estan establint un desequilibri entre les llengues. Clar, el criteri utilitzat a vegades esbastant dificil d, entendre, quan hi
|
ha
un desequilibri i quan no. A mes a mes el mateix TribunalConstitucional ha dit que a vegades no esmentar el castella no vol dir que se l, estigui excloent.
|
|
|
Es cert que a l, ambit estrictament domestic si que hi
|
ha
un us general pel que fa a denominarla llengua com a mallorqui, pero sense que aixo signifiqui un decantament o un allunyament de larealitat cientifica que demostra la unitat linguTstica. En l, ambit que s, ha intentat utilitzar de part delssectors contraris a la unitat de la llengua, els intents han caigut aviat en errors capitals, sobretot siens centram en les illes menors, es a dir, Eivissa, Formentera i Menorca, alla on la denominacio demallorqui no ha estat mai acceptada per raons logiques.
|
|
|
Es tracta de comprendre que, més enllà dels instruments formals, hi
|
ha
un territori en el qual allò que s, estudia són qüestions reals i en el qual, i aquí apareix amb tot el seu potencial el segon pilar del cinema documental, tota afrmació o proposta es fa ineluctablement sobre una determinada forma del real (Gifreu, 2013:
|