|
2007
|
|
|
Jardunaldi kaotikoa Bartzelonan garraio publikoaren erabiltzaileek gogoratzen diren jardunaldi harrigarrienetako bat bizi izan zuten atzo. Guztira, 160.000 bidaiariri eragin zieten C (Maçanet Sant Vicenç de Calders) eta C (El Prateko tren geltokia) aldirietako lineek eta Llobregat Anoia de los Ferrocarriles
|
de
la Generalitat lineako AVE enpresaren obrek. Renfek 200 autobus baino gehiago jarri zituen bertan behera utzitako 400 trenen ordez.
|
|
2010
|
|
|
Basaldua, P. (1937): El dolor de Euzkadi, Comisariat de Propaganda
|
de
la Generalitat de Catalunya, Bartzelona.
|
|
2011
|
|
|
Balance de la participación de los padres en los Consejos Escolares de Centro, Revista Cuatrimestral del Consejo Escolar del Estado, 4 zk., Participación Educativa, 2007.2 Sarramona, J.; Roca, E.; Barroso, A.: Recerca sobre la participació dels pares al sistema educatiu, Consell Escolar de Catalunya, Barcelona, Departament d' Ensenyament
|
de
la Generalitat de Catalunya, 2001.3 Sarramona, J.; Roca, E.: La participación de las familias en la escuela como factor de calidad educativa, Revista Cuatrimestral del Consejo Escolar del Estado, 4 zk. Participación Educativa, 2007.4 Torres, R.
|
|
|
Sarramona, J.; Roca, E.; Barroso, A.: Recerca sobre la participació dels pares al sistema educatiu, Consell Escolar de Catalunya, Bartzelona, Departament d' Ensenyament
|
de
la Generalitat de Catalunya, 2001.
|
|
2013
|
|
|
«Residuos»: Agència de Residus
|
de
la Generalitat de Catalunyak «On vas, envàs?» kontzientziazio kanpaina jarri zuen abian. (Nora zoaz, ontzia?) birziklatzea hobetzeko.
|
|
2015
|
|
|
Aqui tenimels barris crescuts durant les immigracions dels anys 50, 60 i 70 De fet, si miressim per barri, no per districte, aqui dins hi hauria el nucli catalanoparlant tradicional i aqui hi hauria el nucli deparlant tradicional, aqui hi hauria tambe el seu nucli aqui no, aixo eren camps i tota la poblacio esvinguda practicament tota els anys 50 Aquesta distribucio territorial de la ciutat de Barcelonate la seva continuacio despres si mirem la regio metropolitana. Aqui hi ha el que se, n pot dir l, eixdels Ferrocarrils
|
de
la Generalitat, curiosament hi ha un mitja de transport com es des d, aqui desde la Plaça de Catalunya fins al centre de Terrassa que no es veu pero es d, aquest color, el centrede Terrassa es d, aquest color, la periferia no, pero el centre si i el centre de Sabadell que tambees d, aquest color. Per tant, hi ha un clar eix que ajunta des del centre de Barcelona fins a fora, passant per territoris majoritariament catalanoparlants.
|
|
|
I aqui hi ha el que podem dir l, eix de laRenfe, que passa per territoris poblats per les immigracions dels anys 50 i 60 o tambe es el quepodem dir l, eix del riu Besos, que continua, curiosament, per aquest eix on hi ha tambe una via.Posteriorment tenim aqui l, eix del riu Llobregat, tambe organitzat aixo es una via de comunicacio iun eix costaner, on tambe es va instal lar una gran quantitat de poblacio castellanoparlant. Soneixos reals pero on la gent circula, circula en cotxes, circula en ferrocarrils, de fet, aqui hi ha unalinia de Renfe, aqui hi ha una altra linia de la Renfe, aqui hi ha la linia de Renfe i, en canvi, aixoson els Ferrocarrils
|
de
la Generalitat.
|
|
|
primer, es un concepte que implica una identificacio col lectiva de Catalunya la Llei dePolitica Linguistica diu que es la llengua que singularitza Catalunya com a poble i tambe aquestelement d, identificacio col lectiva es vincula a uns drets historics que a l, article 5 de l. Estatut de2006 es parla d, uns drets historics en relacio amb la llengua. Despres, com altres punts, aquestsdrets historics han estat desactivats pel Tribunal Constitucional, dient que no implica unes competencies addicionals que recull l. Estatut que, en tot cas, l. Estatut de 2006 si que parla del catalacom a una competencia exclusiva
|
de
la Generalitat.
|
|
|
Aquest concepte dellengua preferent es anul lat per la sentencia de 2010 i s, aplicava per la legislacio de manera directa als mitjans i a les administracions, llengua d, us normal i preferent. Implica que en els mitjansinstitucionals dependents
|
de
la Generalitat s, utilitza el catala, la qual cosa es pot connectar ambla legislacio estatal que estableix un manament de proteccio de la pluralitat linguistica que en lamesura que en els mitjans estatals i privats de llicencies d, autoritzacio estatal s, utilitza el castella, es compleix una funcio de servei public molt important amb l, us del catala en aquesta politica designe territorial amb l... Igualment, a partir de la Llei de PoliticaLinguistica, s, introdueixen noves tecniques d, intervencio, com les quotes linguistiques als mitjansde concessio, de llicencia, de competencia de la Generalitat.
|
|
|
Implica que en els mitjansinstitucionals dependents de la Generalitat s, utilitza el catala, la qual cosa es pot connectar ambla legislacio estatal que estableix un manament de proteccio de la pluralitat linguistica que en lamesura que en els mitjans estatals i privats de llicencies d, autoritzacio estatal s, utilitza el castella, es compleix una funcio de servei public molt important amb l, us del catala en aquesta politica designe territorial amb l, us catala als mitjans institucionals. Igualment, a partir de la Llei de PoliticaLinguistica, s, introdueixen noves tecniques d, intervencio, com les quotes linguistiques als mitjansde concessio, de llicencia, de competencia
|
de
la Generalitat. Per tant, tambe s, estenen als mitjansprivats aquestes obligacions d, us del catala, amb tot una serie de requisits molt concrets.
|
|
2020
|
|
|
16 Iturria: Estudio ómnibus
|
de
la Generalitat de Catalunya, 27 zk.
|
|
2021
|
|
|
Pere Aragonesek, inbestidurako diskurtsoan: «Presento la meva candidatura a la presidencia
|
de
la Generalitat per fer possible la culminació de la independència de Catalunya». Ez du esaten nola, ez du zehazten noiz, ez du azaltzen zerk egiten duen posible.
|
|
2022
|
|
|
Dena den, ez da Nazio Batuen ardura 2030 Agendaren ibilbide orria taxutzea, baizik eta helburuen mugak idazten dituztenena, NBk beti azpimarratu du lurralde bakoitzak egin behar duela tokiko testuingurua aurkitzeko ahalegina. Kasu honetan, Kataluniako erakunde espezializatuek berek (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
|
de
la Generalitat de Catalunya) oso translazio zuzena egin dute, eta oso orientazio ingurumenzalea izan dute; beraz, ez zituzten kultura gaiak garatu, ez eta aliantzak bezalako funtsezko beste gai bat ere.
|
|
|
El president
|
de
la Generalitat, @perearagones, intervé al final del debat del @parlamentcat de la proposició de llei sobre el català a l' escola i agraeix el suport dels diputats que han fet possible un gran acord de consens i de país a favor de la cohesió social pic.twitter.com/4BnjRprlVh
|